El dissabte 16 d’abril un grup d’escriptors ebrencs o il·lercavons convocaren un encontre al poble de Jesús (vora Tortosa) organitzat per l’escriptor Jesús M. Tibau al voltant de la col·lecció Paraula Ebrenca de March Editor dins l’àmbit de la 5a Fira Literària Joan Cid i Mulet. I dins del marc d’aquest encontre hi havia la 1a Trobada d’autors dels Països Catalans. Pel País Valencià acudírem Manel Alonso, Mercè Climent i jo mateix. Al matí, al voltant del pou del claustre on ens presentàrem amb un cafè a les mans, un grapat d’escriptors d’enllà del Sénia ens donaren la benvinguda. Amb tota l’amabilitat del món ens oferiren casa; cosa que els vaig agrair , però també els vaig comentar que jo em sentia a casa perquè era acasa. Evidentment em trobava a terres casolanes dins dels Països Catalans d’on sóc ciutadà de naixença, de sang i de cor. La coneixença anà avançant al llarg del dia en el magnífic dinar on els assistents anaren llegint textos propis i aliens mentre degustàvem embotits i companatge de la terreta. Manel Alonso i jo, en un agosarat i espontani quiasme, creuàrem poemes nostres; jo de Si em parles del desig, i ell de De la fusta a l’aigua. Conéixer en persona Jesús M. Tibau, el retrobament de Xúlio Ricardo Trigo, conéixer la Coia Valls, Cinta Arasa, Teresa Roig, Emigdi Subirats, Jordi Pijoan-López i un fum de companys de qui no vaig retenir el nom, però sí l’escalforeta de la germanos és el tresor que m’emporte de les terres de l’Ebre (i també el rescat del record de mon pare qui estigué defensant la República en la malaguanyada batalla de l’Ebre). Iniciatives com aquesta són les que ens calen arreu del llarg territori. Donar-les a conéixer i compartir-les ajuden a vertebrar un territori que porten moltíssim segles (massa) desestructurant amb un vent de ponent que ens impossibilita l’existència. Gràcies, companys, per haver-lo fet possible.
Salut i Terra.
4 comentaris:
El mateix dia jo també vaig anar a la meva primera trobada d'autors colomencs ;) Jo diria que ara ningú pot fer silenciar als escriptors de la terra!
Gràcies per aquestos reportatges.
D.
contra el vent, fem servir la llengua.
Va ser un plaer tenir-vos entre nosaltres. I no serà l'últim cop, això és el millor.
Fins la propera, Francesc!
Publica un comentari a l'entrada