Per a Adriana del blog El meu racó:
Ara, fonc els braços per les ones
i t’oferesc la vera rosa d’abril.
M’he deixat anar humil com un servent
per l’avinguda de la vida,
he volgut que el vent m’indicara el camí
on creixen les roses del somni.
M’he abocat al bocoi del tacte
i he fregat totes les textures de l’adjectiu,
he pres el jovenívol bes de vellut
i l’he guardat al polpís dels dits;
també m’he meravellat al cistell dels colors
on un roig fosc, jaspiat d’ulls negres,
m’ha pres l’ànima.
He pastat els pètals de pells furtives,
lleugeres com el plaer adolescent,
i els he arrecerat amb fulles de desitjos;
tampoc no me n’he estat de tastar els contrastos
de les espines rialleres,
i en acabant,
amb la rosa a les mans i el somriure als llavis
l’he mullada en la font de les aromes,
llà on els vianants d’asseuen
i apaivaguen els sospirs.
i t’oferesc la vera rosa d’abril.
M’he deixat anar humil com un servent
per l’avinguda de la vida,
he volgut que el vent m’indicara el camí
on creixen les roses del somni.
M’he abocat al bocoi del tacte
i he fregat totes les textures de l’adjectiu,
he pres el jovenívol bes de vellut
i l’he guardat al polpís dels dits;
també m’he meravellat al cistell dels colors
on un roig fosc, jaspiat d’ulls negres,
m’ha pres l’ànima.
He pastat els pètals de pells furtives,
lleugeres com el plaer adolescent,
i els he arrecerat amb fulles de desitjos;
tampoc no me n’he estat de tastar els contrastos
de les espines rialleres,
i en acabant,
amb la rosa a les mans i el somriure als llavis
l’he mullada en la font de les aromes,
llà on els vianants d’asseuen
i apaivaguen els sospirs.
Per a MK, del blog Cuentos prescindibles:
Tinc una rosa per tu
acabada de robar al jardí de l’impossible,
allà on els desitjos passegen lliures
quan t’aboques a la finestra.
Para taula al mig de l’ànima
i ompli d’aigua fresca un gerro de sospirs,
arranja-li les esperances i els pètals,
també les fulles i les passions,
perquè regne magnífica
sobre les teves hores de lectura.
Tinc una rosa per tu
feta de llum i dolcesa
sembra-la al cor de les ones
perquè la llum dels teus ulls
ens banye de fragància.
15 comentaris:
ostres..com ens ho currem,,,
feliç Sant Jordi!!
(He esperat fins després de les 00h.)
Moltes gràcies Francesc! Un poema magnífic i una rosa molt, molt bonica!
Gràcies altre cop!
Una feliç diada de Sant Jordi, Francesc!
Gràcies per venir! :)
Bona Diada! Idem, eadem, idem...Del que li he desitjat a la Mercè.
quin xollo que et toqui un poeta :-)
feliç diada!
Quin luxe de regals! Feliç Sant Jordi, poeta!
Dos poemes bellíssims i dues fotos precioses. Bon dia de Sant Jordi. Salut.
Mol bona Diada de Sant Jordi!
Molt bon dia de sant Jordi, salut, llibres i poesia!
Com sempre ho resols tot amb magnificència.
Que bonics els poemes i les roses també! :)
Aquest ha estat un Sant Jordi lluny de Sant Jordi.El temps i el paisatge m'han portat a una solitud dolça i reparadora.No he rebut ni regalat roses ni llibres.I de tornada a la ciutat ho he enyorat.
Aquest poema i aquesta rosa són per a mi?.
Gràcies Francesc ,son un regal preciós ..i molt apreciat .
Més del que et penses.
Ei, que feia dies que no et deia res, però aquesta efervescència de poemes i de roses em fa pensar una primavera esverada, plena d'endorfines, per allò que en la rosa l'amor s'hi posa.
Sigui com sigui, que duri, a veure si resulta veritat que l'amor és etern. I la literatura també, ep.
Afegeixo: aquest comentari de Kika "quin xollo que et toqui un poeta", ¿com s'ha d'interpretar?
Jo tinc un lema: "posa un poeta al teu llit." Va bé. I si és una també.
Gràcies a tots per passar per ca Uendos. Tinc l'0rdinador espatlat i escric com puc des d'una xarxa pirata. Disculpeu si no conteste com cal. A més a més marxe cap a la imperial Tarraco un parell de dies i deixaré el blog un poc orfe.
Joan-Carles, ben tornat; ja en parlarem.
Olga, sempre fa de bon veure tenir un poeta (el/la) prop.
Salut i Terra per a tots: Sargantana, Adriana,fanal, Pilar, Kika,Vida, Vicicle, Mc, Elfree, Carme, Rosa,
Publica un comentari a l'entrada