Pensades, intuïcions, desficis i isetes d'un queferós
El banc espera... aquesta bona companyia!
M'agrada molt, no sé dir del tot per què! De fet m'atreu molt allò rústic, de "vernís desgastat". Desgastat per l'espatlla: el rerefons que no és oblidat per "l'esguard del bes", una bona sinestèsia, que s'escau a un poema romàntic com aquest.
Un banc sempre és un company fidel, Carme.Ets molt amable, Helena.Una abraçadasalut i Terra
Publica un comentari a l'entrada
3 comentaris:
El banc espera... aquesta bona companyia!
M'agrada molt, no sé dir del tot per què! De fet m'atreu molt allò rústic, de "vernís desgastat". Desgastat per l'espatlla: el rerefons que no és oblidat per "l'esguard del bes", una bona sinestèsia, que s'escau a un poema romàntic com aquest.
Un banc sempre és un company fidel, Carme.
Ets molt amable, Helena.
Una abraçada
salut i Terra
Publica un comentari a l'entrada