dimarts, de juliol 12, 2011

DE TORTOSA A CORNUDELLA DE MONTSANT (i III)


Després d'uns dies de descans paradisíac a El molí del pont, amb alguna escadussera excursioneta per la zona, arribà el dia de la 4a trobada d'escriptors. Al café teatre L'íntim s'aplegaren unes 150 persones -Déu n'hi do per a un poble que només té un miler d'habitants; vora el 15% de la població: Chapeau per ells i vergonya per a la resta- a veure l'espectacle cultural que de la mà de Jesús M. Tibau amb col·laboració de l'ajuntament (Esquerra Republicana crec que són qui manen allà) havien muntat.
En la 1a fotografia estem tots els escriptors que hi participàvem amb les obres que se citen. Fa patxoca veure'ns sota la bandera que ens agermana:

Fede Cortés: Jhonson & Jhonson
Francesc Mompó: Els fantasmes del Lacrima Coeli
Mercè Climent: Lina Panxolina i el quadern màgic // Somiant amb Aleixa
Joan Todó: A butxacades
Víctor Amela: Paraules d’amor
Roser Amills: Morbo
Àngel Lluís Carrillo: Tarrako
March Editor (Jordi Pijoan): Un riu de crims
Jesús M. Tibau: I un cop de vent els despentina 

Tots llegírem un fragment (uns 7 o 8 minuts) de les nostres obres. Mercè i Jo ho férem de Somiant amb Aleixa i pujàrem la temperatura de la sala.

Ací, el manegador de Jesús M. Tibau llegint un dels contes de I un cop de vent els despentina.

 Tot seguit, l'actor Anton Dalmau homenatjava l'escriptor local Joan Baptista Espasa llegint fragments de l’obra d’aquest poeta i estudiós local.

En acabant, l'espectacle Una sortida digna, del grup teatral TEBAC, Teatre estable del Baix Camp.


Tot seguit el públic s'atansà a la taula per comprar exemplars i que els els dedicaren els autors. Tota una lliçó d'interés per la literatura. Moltes gràcies, Cornudella de Montsant.


Fede Cortés, Jordi Pijoan, Francesc Mompó, Mercè Climent, Víctor Amela, Joan Todó, Roser Amills i Glòria.

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Per a mi, una jornada inoblidable. Gràcies

Jep ha dit...

«Fa patxoca veure'ns sota la bandera que ens agermana». És la cortina, aquesta bandera?

D'altra banda, per l'Ebre és habitual parlar en passat perifràstic? O és només un vici d'escriptor? Tinc entès que una mica més avall, per terres valencianes, sí que és habitual. Només és curiositat.

Apa, uendos, greixets i maremortes a dojo!
Salut!

Francesc Mompó ha dit...

Pep, no acabe de trobar-li l'entrellat al joc de la cortina; tu sabràs. Pel que fa al perfet simple o al perifràstic, enllà del Xúquer utilitzem el perifràstic; jo, com a escriptor faig servir el que crec convenient, que per això són tots dos de la meva llengua.
Salut i Terra