TAULA REDONA I DEBAT SOBRE LITERATURA ERÒTICA

Dimecres, 17 d’agost a les 18.00h a la Universitat Catalana d'Estiu (Liceu Charles Renouvier) de Prada de Conflent (Catalunya Nord - Països Catalans) tindrà lloc una taula redona i debat sobre literatura erótica, on intervindran 5 autors guardonats amb el Premi de Literatura Erótica la Vall d’Albaida: Joan Olivares, premiat en dues convocatòries, els anys 1997 i 2007, per Dies de verema i Pell de pruna; Ramon Guillem, premiat el 2004, per A foc lent; Carles Cortés, premiat el 2009, per Sara, la dona sense atributs; i Mercè Climent i Francesc Mompó, premiats el 2010, per Somiant amb Aleixa.

DIES DE VEREMA (Joan Olivares)

A vegades, el plaer, la fantasia i la incertesa van íntimament units, i això augmenta l'encant d'unes relacions. Ha arribat la temporada de la verema a Missena, i Manel contracta un matrimoni perquè els ajude amb la collita. Felip i Marina viuen llogats en la mateixa casa, i cada dia que passa, Manel se sent més atret per l'encís de la treballadora. En acabar la jornada, els dos homes es reuneixen en la casa del tio Cento, on els conta històries eròtiques, algunes de reals, i d'altres fruit de la fantasia. Un dia, excitat per aquestes narracions i presoner dels efectes de l'alcohol, Manel gaudirà el sexe, en la foscor de la nit, amb una dona que no pot assegurar que siga la seua muller.

El joc d'equívocs, d'ambigüitats i d'incerteses, el despertar a la sexualitat de l'adolescència i les fantasies més diverses, es donen cita en aquesta novel·la, Premi de Narrativa Eròtica La Vall d'Albaida 1997. Ambientada en el món rural dels anys trenta, Dies de verema vols ser una elegia del món agrícola, de la relació de l'home amb les feines del camp quan el treball es converteix en una festa i, de vegades, en un plaer imprevisible.

PELL DE PRUNA (Joan Olivares)

Silveri és un jove conciliador, treballador, amb idees moderades i simpatitzant de les causes perdudes… un bon xic, en definitiva, que faria una vida normal si no fóra perquè el seu èxit extraordinari amb les dones el posa en més d’una situació compromesa i incòmoda. La incorporació de Silveri com a nou professor a l’institut no deixarà indiferents professores ni alumnes. Des del primer dia, les peripècies amoroses del protagonista es barrejaran indestriablement amb la seua vida laboral i desencadenaran una sèrie de situacions insòlites i divertides que trasbalsaran la rutina de la comunitat educativa.

A FOC LENT (Ramon Guillem)

La prosa suggeridora d’aquest relat dóna carta de naturalesa a una història d’amor viu, profund i amb vocació d’inacabable entre un escriptor i una llibretera. Però, per sobre del procés de seducció i la materialització del desig –tot contat i viscut en primera persona i potenciat per unes descripcions tremendament visuals i d’un erotisme refinat i voluptuós– planen, com fantasmes a l’aguait, les ombres de l’ab-sència i de la mort.

A foc lent, XI Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida, reivindica la vida a través d’allò que ompli de goig els protagonistes: la música, la poesia, la fotografia, la pintura o el cinema –en resum, l’art–, però tot això tamisat a través del cos de l’amant, vertader artífex d’aquesta festa dels sentits. Perquè és gràcies al sexe que hom pot descobrir i gaudir Bruckner, Picasso, Kubrick o Ausiàs March.

SARA, LA DONA SENSE ATRIBUTS (Carles Cortés)

Quan Sara va fer els cinquanta anys, va decidir que canviaria de vida. Havia deixat el treball com a intèrpret i volia concentrar-se en nous projectes més enriquidors. Dubtava de quin camí escollir. Va pensar a fer una nova traducció de l’obra més coneguda de Robert Musil, L’home sense atributs, però un dia, tot llegint el periòdic, va trobar un anunci suggeridor al qual no es va poder resistir. Un jove de vint-i-cinc anys, que es presentava amb el nom de Gabriel, s’oferia per fer massatges. «Dóna-li una alegria al teu cos de dona», pregonava. A partir d’una telefonada, s’inicia una relació compulsiva i absorbent entre Sara, que busca un sentit a la seua vida, i Ismael, l’autèntic nom del jove universitari que es prostitueix per tal de pagar-se els estudis.

SOMIANT AMB ALEIXA (Mercè Climent i Francesc Mompó)

Aleixa, la jove protagonista que dóna nom a la novel·la, compta amb un atípic do heretat de les dones de la seua família: quan algú somia en ella, ella somia el mateix. Aquests pensaments impropis proporcionen a Aleixa informació molt valuosa de les persones que l’envolten. Però el que en principi sembla un avantatge es converteix en un turment, ja que cada vegada que la son la venç, viu la intensitat d’unes escenes eròtiques de les quals ella és sempre la protagonista. Un amic, un company de faena, un venedor... tots desitgen Aleixa. Una llibreria, un despatx, un emprovador..., no importa el lloc ni el moment. El desig que ella desperta, l’anhel pel seu cos, faran trontollar els sentiments propis.

Somiant amb Aleixa, obra guardonada amb el XVII Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida, és una obra escrita a quatre mans amb una prosa acurada i un estil marcat per l’abundància de detalls en la descripció.