CRIDARES LA MEVA ATENCIÓ ENLLÀ DEL TEMPS
Assagen de retenir sota la manta
la calor dels cossos famolencs
mentre continuen desfilant enllà dels ulls
l'afusellament de les idees
i la destrossa dels records.
La paraula els pesa com les parpelles
en una dansa silenciosa de pluja i plom.
Pleguen el passat al coll de Portbou
on els nasqué l'instant etern del daguerrotip.
Tots s'ajustaren a la posa furtada
i al contacte de la fugida solidària,
però tu, colze al genoll sostenint la pensada,
què et balla sota la gorra militar,
la feblesa d'un amor abandonat
o la fúria d'una vida feta estralls?
.bmp)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
3 comentaris:
Aquestes imatges sempre provoquen bastant a fúria... en directe deuen ser tan terribles!
Aquest tema de la retirada del 39 és dramàtic però també apassionant.
Vaig escriure una coseta sobre tot això, té una fotografia que potser t'agradarà.
http://callearquimedes.blogspot.com/2009/02/quinta-entrada-epilogo.html
Bona nit Francesc.
Pere, he llegit el post i he vist la foto que testimonia el dolor de la partida. Gràcies per ensenyar-me-la.
Carme, serien terrible, sí; més enllà de la imaginació.
Salut i Terra
Publica un comentari a l'entrada