Aquest cap de setmana hem estat a Barcelona. Havíem d'anar a la Setmana del Llibre en Català el diumenge 11 de setembre i hem aprofitat per passar-hi el cap de setmana. Entre d'altres coses hem anat a retre particular homenatge als herois de la terra al Fossar de les Moreres.
Tota la calor del món s'havia congriat aquests dies a Barcelona; la basca o xafogor feia que part de tu esdevinguera una substància gelatinosa que acoseguira la independència corporal -sort d'ella-, tres vegdaes vaig haver de canviar-me de samarreta per Barcelona en un matí per poder sentir-me amb un poc de dignitat.
Bé, la calor podia combatre-la d'aquelles maneres, però i la realitat lingüística? Jo diria que de cada deu persones a qui ens dirigíem en català, set ens contestaven en castellà. M'ha fet la impressió que estava a la València de fa trenta anys. I si vaig encertat en l'anàlisi, o us espavileu o aneu encarrilats irremeiablement cap a una Barcelona castellanitzada on qui parle el català serà mal vist i se l'acusarà de maleducat. Espere equivocar-me.
Diumenge de diada anem al Parc de la Ciutadella a la caseta 18 de l'Associació d'Editors del País Valencià on ens fan unes gravacions individuals primer sobre la novel·la Somiant amb Aleixa i després col·lectivament als quatre escriptors que hi estàvem.
Ací a la caseta amb dos dels meus llibres: Somiant amb Aleixa (escrit amb Mercè Climent) i Fronteres de vidre; també hi havia la novel·la Els fantasmes del Lacrima Coeli, Camí d'amor i el poemari eròtic De la fusta a l'aigua.
Al llarg del matí vaig tenir l'immens plaer de convertir l'aire en fang i un seguit de gent que només coneixia per les ones en un tatxim-tatxim es materialitzare. Gràcies, Carme Rosanas, Onatge, Elfree, Antaviana (senyoreta Valls); i com no, xarrar una estona amb l'amic escriptor Jordi Pijoan.
Al llarg del matí vaig tenir l'immens plaer de convertir l'aire en fang i un seguit de gent que només coneixia per les ones en un tatxim-tatxim es materialitzare. Gràcies, Carme Rosanas, Onatge, Elfree, Antaviana (senyoreta Valls); i com no, xarrar una estona amb l'amic escriptor Jordi Pijoan.
Un moment a la taula dels escriptors amb Mercè Climent, Josep Ballester i Salvador Vendrell.
5 comentaris:
Celebro llegir-te i veure que vàreu sobreviure a la calor asfixiant que feia!
I gràcies per els fotos!
Mercè Francesc va ser un plaer curt però el caliu profund. A les fotografies tens un posat de senyor seriós, i en canvi al natural, vaig dir però si és de carn i ossos... Em va agradar la trobada. De fet vaig passar per la Setmana del llibre només per vosaltres dos, ho di c de veritat tenia poc temps, i en sortir de casa vaig memoritzar la parada 18. I retrobar la Carme també em va agradar molt.
Des del far amb barretina.
onatge
Ja, ja t'he vist a casa Carme. :)
Un plaer trobar-vos! encara em volta pel cap fer el polit o la polida....se m'ha quedat aquesta expressió! una basca imponent! i després que ens vinguin contra la immersió lingüística...ningú sap castellà oi?
Carme, sobrevisquérem. A tu, guapa.
Onatge, fou un instant d'encontres. Gràcies per ser-hi.
novesflors, ja ho he vist. Salutacions.
Elvira, espere que no hages de fer molt el polit, hehhe.
Publica un comentari a l'entrada