dijous, de febrer 09, 2012

"Fronteres de vidre" en el Blog del CAL



En el BLOC DEL CAL (Centres d'Autoaprenentatge de Llengües de la Universitat de València) han fet una ressenya del meu llibre Fronteres de vidre, que reproduesc tot seguit.

Havia sentit parlar de Mompó a través de dues vies diferents: la campanya promocional de Bromera de Somiant amb Aleixa, guanyadora del XVII Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida, escrita en col·laboració amb Mercè Climent, i també per mitjà del bloc Anticànons (http://anticanons.blogspot.com/), d’Helena Bonals, que havia comentat amb entusiasme Terra de déus, una novel·la que ultrapassa de manera evident la categoria de juvenil.

En aquest cas, Mompó ha creat una col·lecció de relats amb un eix temàtic molt definit: la penetració d’elements màgics en la quotidianitat. El pas d’una banda a l’altra de l’espill és continu. D’ací, el títol. De fet, els miralls i, fins i tot, el vidre de les finestretes o dels gots apareix en bastants relats com a zona de trànsit («La inapreciable quietud del vidre», «L’ésser que havia nascut del baf», «Una vida molt limitada»).

Aquesta aparició de l’altra realitat té les fonts en referents il·lustres: des dels relats de Calders fins als de Cortázar o als de Monzó. És tan cortazarià que, de vegades, ens sembla tornar a veure córrer cronopios entre les pàgines del llibre. Així com també podem rastrejar-hi el record de Borges darrere de la proliferació d’espills.

L’autor retrata individus obsessius, amb dificultats per a relacionar-se, solitaris: vides pròximes als personatges de Monzó. Viuen sols, cerquen parella i a voltes són tan exigents que només el seu doble o un ésser inanimat i, per tant, manipulable, els pot fer el pes («Primera persona del singular», «Fèlix», «La imatge del vi», «Un amor de lluny»...). El pas del temps o la buidor vital són altres temes importants que configuren diversos contes.

Els relats solen estar orientats cap a un final sorprenent que, de sobte, posa el conte de l’inrevés, i accedim així a una nova visió global del text («No sóc japonès»). Tan sols en un parell de textos podem intuir la fi de la història i això fa que es diluïsca l’efectivitat del mecanisme.
Fet i fet, un volum interessant, molt valuós lingüísticament (pel lèxic, per la cura en l’estil i per l’ús de les frases fetes). Conté relats importants, com ara «Viatge amb Sol», un conte molt líric, el meu preferit.


Font: http://blocdelcal.blogspot.com/

1 comentari:

Toni ha dit...

Gràcies per la citació i enhorabona pel llibre.

Toni