Un conte magnífic, tanmateix, la nació apatxe acabarà desapareixent més per l'actuació dels propis apatxes, que ja els està bé servir uns amos de fora, així els fan ministres a can espanyol.
De la Wiki: "El término «apache» probablemente proceda del zuñi «apachu», que significa «enemigo»; de ahí el nombre que les pusieron los españoles. Se denominaban a sí mismos Ndee, que quiere decir «la gente». Hablaban un conjunto de lenguas atabascanas meridionales, que se han clasificado en «apache de las llanuras», «apache oriental» y «apache occidental»"
Em sap greu que sigui la Wiki espanyola, però és que la Viqui-apatxe no és tan gràfica en aquest punt.
Ma sentida. Lo conte explica e explica pas tròp, a mitat qué; ieu cresi, mas que benlèu m'engane, qu' Espanha coma França son d'unas creacions del Papa de Roma. Aquò's lo Papa que donèt Amerique del sud a Espanha, e que donèt Occitania a un rei petit en 1213 , tant petit que renhava sus una terra plan mai estequida( ont èra pas sonque Paris) , que la del conte de Petius , o la del duc de Borgonha, o la de Ramond de Tolosa Fin finala la gleisa foguèt totjorn pròcha del rei d'Espanha (Inquisicion)o de Franca (Inquisicion del paure Sant Dominica) (Franca filha ainada de la gleisa , quitament sortida de l'uterus de Roma nos dison) per las plan aconselhar.. E me pareis , encara uèi aquò's la gleisa que manten l'unitat d'Espanha , coma o faria dins Franca se aquela unitat èra amenaçada.. Fa gaire de temps que lo Papa venguèt a Barcelona apasimar los esperits aprèp la fòrta protesta catalana per independencia non??? Amistosament a vos ....
manjacostel, vós aporteu informació que enriqueix el conte; tot i que el meu escrit tinga vocació de metàfora i de revolta, té la humilitat de l'escrit literari. Però sí, l'església, aquella secta majoritària, sempre ha tingut vocació de poder. Ai, las! I tot amb nom d'un còmic que juga amb la temença de la gent. A vos, també; una abraçada Salut i Terra i per la llibertat del pobles.
4 comentaris:
Un conte magnífic, tanmateix, la nació apatxe acabarà desapareixent més per l'actuació dels propis apatxes, que ja els està bé servir uns amos de fora, així els fan ministres a can espanyol.
De la Wiki: "El término «apache» probablemente proceda del zuñi «apachu», que significa «enemigo»; de ahí el nombre que les pusieron los españoles. Se denominaban a sí mismos Ndee, que quiere decir «la gente». Hablaban un conjunto de lenguas atabascanas meridionales, que se han clasificado en «apache de las llanuras», «apache oriental» y «apache occidental»"
Em sap greu que sigui la Wiki espanyola, però és que la Viqui-apatxe no és tan gràfica en aquest punt.
Ma sentida.
Lo conte explica e explica pas tròp, a mitat qué; ieu cresi, mas que benlèu m'engane, qu' Espanha coma França son d'unas creacions del Papa de Roma.
Aquò's lo Papa que donèt Amerique del sud a Espanha, e que donèt Occitania a un rei petit en 1213 , tant petit que renhava sus una terra plan mai estequida( ont èra pas sonque Paris) , que la del conte de Petius , o la del duc de Borgonha, o la de Ramond de Tolosa
Fin finala la gleisa foguèt totjorn pròcha del rei d'Espanha (Inquisicion)o de Franca (Inquisicion del paure Sant Dominica) (Franca filha ainada de la gleisa , quitament sortida de l'uterus de Roma nos dison) per las plan aconselhar..
E me pareis , encara uèi aquò's la gleisa que manten l'unitat d'Espanha , coma o faria dins Franca se aquela unitat èra amenaçada.. Fa gaire de temps que lo Papa venguèt a Barcelona apasimar los esperits aprèp la fòrta protesta catalana per independencia non???
Amistosament a vos ....
manjacostel, vós aporteu informació que enriqueix el conte; tot i que el meu escrit tinga vocació de metàfora i de revolta, té la humilitat de l'escrit literari. Però sí, l'església, aquella secta majoritària, sempre ha tingut vocació de poder. Ai, las! I tot amb nom d'un còmic que juga amb la temença de la gent.
A vos, també; una abraçada
Salut i Terra i per la llibertat del pobles.
Montserrat, fins a la darrera branqueta de l'ADN continuarem resistint.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada