Setmana literària (IV): Presentació d'El secret del Mas de la Pedra, d'Ivan Carbonell.

Dissabte de matí anàrem a Cocentaina (capital del comtat) a la Fira de Tots Sants. Arribàrem a temps de presenciar la inauguració de la fira més antiga de l'antic Regne de València. Un veí de la localitat de 94 anys -segons em comentaren- llegí una còpia del real decret fundacional del rei Pere IV d'Aragó de l'any 1346. Ho féu a la balconada de la Casa de la Vila envoltat de les autoritats polítiques de la zona i de les que solament s'hi havien desplaçat per somriure i eixir en la foto (alguns d'ells no es dignaren ni a passar a inaugurar la 1a Fira del Llibre que encetaven enguany).

Al punt del migdia mamprenia l'afer que m'havia portat: presentar l'escriptor socarrat Ivan Carbonell i la seva darrera obra El secret del Mas de la Pedra Ed. Tabarca; una obra ambientada en la zona, molt ben construïda per un autor que està marcant una alta volada i que està cridat a donar-nos moltes alegries literàries. Ivan Carbonell té un altíssim tremp literari on conjuga l'estrany maridatge entre la força i la contundència de la prosa assagística amb la generosa amabilitat de la prosa poètica.

Setmana literària III: Recital poètic a Ca Revolta.

Continuant amb el ritme frenètic de la setmana, divendres de nit ens encaminàrem a Ca revolta.

Un parell de gintònics, una absenta i una enrònia burxant-me el cervell m'acomodaren (o no) per escoltar el recital poètic -organitzat per l'AELC- que ens regalarien Toni Prats, Maricarme Saez i Enric Monforte dins dels actes dels Premis Octubre en una sala amb olor a anys 70.

Bé, siga pel verm tardoral que remenava petites il·lusions -que a la fi no quallaren-, bé siga per l'ambientació conceptual i existencialista de la sala, o bé per la generositat de l'alcohol, la qüestió és que em vaig deixar engronsar per la melodia dels rapsodes i per l'atracció d'alguna figura retòrica percaçada al vol.

M'impose com a dolça penitència dedicar les atencions necessàries als versos d'aquests tres poetes.

Setmana literària (II): Presentació "Una botija amb sorpresa", de Marina Guillén

Ahir 29 d’octubre tenia lloc al Casal Jaume I de Catarroja, dirigit per Raimon Guillén, la presentació de la novel·la Una botija amb sorpresa de Marina Guillén.
Estava previst que intervindrien en l’acte Dolors Pedrós (editora d’Edicions 96), Maria Alcaraz (il·lustradora), Isabel Robles i Mercè Climent (escriptores) i Marina Guillén (autora).
Dolors Pedrós encetà la presentació parlant d’Edicions 96, una editorial jove –només compta amb 12 anys– que té en compte tant els escriptors consagrats com els novells, molt preocupada pels petits detalls tant de l’edició com de la posada de llarg del llibre.
Tot seguit Maria Alcaraz, il·lustradora del llibre, explicà la tècnica emprada i com havia intentat trobar uns dibuixos que s’adigueren a una història dolça i plena de fantasia, on el verd és l’element dominant.
Isabel Robles i Mercè Climent presentaren Marina Guillén a un públic nombrós, format per companys, escriptors i gent interessada per la literatura. Una botija amb sorpresa narra un dia molt especial en la vida de Miquel que comença anant a la Font dels Set Canons per agafar aigua fresca i acaba fent un viatge màgic fins a l’arc de Sant Martí per ajudar Maragda, una fadeta que ha quedat atrapada en la seua botija. Una història dolça i màgica amb un estil àgil i fresc, que de ben cert enganxa els lectors des de les primeres línies. Una història on destaquen valors com ara la fantasia –element quasi imprescindible en una lectura per a infants–, l’amor per la natura o el respecte pels majors, adobat amb certa flaire de costumisme.
Després fou el torn de Marina, qui tingué paraules d’agraïment per a tots els presents i ens desvetllà la màgia que amaga la seva darrera obra. Finalment autora i il·lustradora dedicaren exemplars dels seus llibres.

DIÀLEG A TRES A ALACANT: LITERATURA ERÒTICA

Ahir, com havíem anunciat, Mercè Climent i jo férem una xerrada sobre Literatura Eròtica com a guanyadors de l’última edició del Premi de Literatura Eròtica la Vall d’Albaida a l’FNAC d’Alacant, encetant així el cicle Diàlegs a tres d’enguany organitzats per l’AELC –amb l'escriptor Carles Cortés fent d'amfitrió– i la col·laboració de la Universitat d’Alacant.

En primer lloc, el poeta Lluís Alpera féu una introducció magistral al tema elaborant una ressenya de l’obra Somiant amb Aleixa ja que havia pogut aconseguir que l’editorial Bromera li lliurara el material ad hoc.

Nosaltres el seguírem llegint un fragment de la novel·la pujadet de to, com tocava. Tot seguit parlàrem de les lectures eròtiques que havien influït en la nostra formació, com ara Les onze mil verges d’Apollinaire, la col·lecció europea La perla dels segles XVIII i XIX, El marqués de Sade o algunes de les anteriors guanyadores del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida publicades per Bromera com ara són A foc lent, Dies de Verema, Pell de pruna, L’ombra de Hamlet i Sara la dona sense atributs (aquesta últim a posteriori). També férem esment als objectius que perseguíem amb l’obra: descriure un món eròtic sense límits procurant que ni el registre literari ni l’altura lingüística se’ns ressentiren el més mínim. Finalment explicàrem la tècnica utilitzada per nosaltres –deixàrem ben clar que no era una classe magistral vàlida per a tots els tàndems– per escriure a quatre mans.

Un públic atent, format per universitaris i gent motivada per la literatura emplenaren un dels racons oberts de l’FNAC compartint cafés i preguntes amb els ponents.

En acabar l’acte continuàrem la conversa literària en petit comitè al voltant de les excel·lències culinàries del restaurant Trento de la localitat en companyia dels organitzadors de l’acte.

LA ISETA: DE PONENT NI VENT NI GENT!

Els valencians sabem ben bé què és això del vent de ponent. Tots els estius patim dos o tres ponentades i ens hem avesat a passar-les de forma que ens afecte el mínim possible. El ponent és un vent de foc per als valencians. És irrespirable, ens socarra, ens menja l’oxigen i no ens deixa respirar, és una llengua de sofre permanent sobre els nostres rostres.

Si vols continuar llegint: http://www.linformatiu.com/nc/opinio/detalle/articulo/de-ponent-ni-vent-ni-gent/

LLUEN SENDEROLS HUMITS

Del poemari De la fusta a l'aigua

LLUEN SENDEROLS HUMITS

Com si tingués vida pròpia

s'ha arrossegat la llengua

per cada centímetre de la pell

i t'ha deixat escrit

per tota l'anatomia

la memòria del meu nom;

al lòbul sensual li ha confiat

tendres paraules d'amor

fetes de menta tèbia,

als càlids mugrons els ha dut

pluja fresca d'estiu

en la lentitud de cada passa,

senderols humits lluen

per la plana del teu ventre

i lloant déus s'ha entrecuixat

per flasconets de melmelada.

El retorno a la poesía de Francesc Mompó se salda con el premio Josep M. Ribelles

Al portal web de l'Ajuntament de Puçol han tret la notícia del XIV Premi de Poesia Josep M. Ribelles, que tot seguit reproduesc literalment:

El retorno a la poesía de Francesc Mompó se salda con el premio Josep María Ribelles

Francesc Mompó i Valls se declara autor de prosa, aunque sus orígenes literarios se sitúan en el mundo de la poesía. Precisamente su regreso a los orígenes ha sido bendecido por el jurado de la 14ª edición del Certamen de Poesía Josep María Ribelles, que le ha concedido el primer premio.
El 6 de octubre se reunía el variopinto jurado en para establecer el veredicto. Tras haber hecho los deberes y haber leído las 17 obras presentadas en esta edición, la decisión la tomaron por unanimidad los dos políticos (el alcalde José Vicente Martí y la concejal Lola Sánchez), los tres autores (el escritor Xavier Aliaga, la poetisa Isabel Robles y el editor Manel Alonso) y los dos técnicos que formaban parte del jurado (la bibliotecaria Rosa García y el gerente José Mª García).
Y esa unanimidad señalaba que De la fusta a l’aigua era la ganadora de la nueva edición del certamen de poesía Josep María Ribelles, que tras trece años ininterrumpidos, afronta en 2010 una nueva edición con un objetivo claro: potenciar la poesía en valenciano a través de la edición del libro con el poemario ganador.

Francesc Mompó, al recoger el premio de manos del alcalde y la concejal, se mostró especialmente agradecido con el Ayuntamiento de Puçol “por seguir apostando por la cultura en unos momentos en que la crisis es la excusa perfecta para abandonar las inversiones culturales”.
Tras reconocerse ante todo autor de prosa, aunque comenzó escribiendo poesía y ocasionalmente regresa a esos orígenes, como en el caso de la obra premiada, De la fusta a l’aigua, Francesc destacó la importancia de todos aquellos autores que hoy en día continúan apostando por la literatura y la poesía en lengua valenciana: “ganar un premio es una suerte, pero creo sinceramente que todos los que acaban una obra y la presentan a un concurso ya son ganadores por ese esfuerzo titánico”.
Esfuerzo que en su caso tendrá una doble recompensa: no sólo ha finalizado el poemario, sino que, gracias al premio Josep María Ribelles, éste llegará el próximo año a todos los aficionados a la poesía, gracias a la edición a cargo del ayuntamiento patrocinador del certamen.

Veure galeria de fotos: ací

COM ELS ANOMENEU VOSALTRES EN LA VOSTRA ZONA?

Aquest cap de setmana, em vaig deixar caure pel meu poble perquè tenia algunes coses a fer. Bé, com que les meves estades hi han estat molt irregulars els darrers anys, em vaig trobar amb l'agradable sorpresa que era la fira i una de les paradetes em despertà l'evocativa. Quan era un xiquet i venia la fira -no sé ben bé perquè, però per a mi la fira venia- hi havia un parell de coses que eren un clàssic: comprar una navalleta i comprar dàtils. Totes dues coses he fet. He tornat a comprar una minúscula navalleta per portar-la al sarró i uns grapadets de dàtils perquè el gust també participe de l'evocació. De totes les classes de dàtils, aquells que maduren de forma natural nosaltres els anomenem dàtils de rabosa (supose que és un aragonesisme medieval) o dàtils de set engolides (per allò que la seva aspror obliga a salivar molt per engolir-se'ls). COM ELS ANOMENEU VOSALTRES EN LA VOSTRA ZONA?

L'altre gran paer va ser anar a dinar a CA PAU i demanar una saborosa paella feta per Ximo Taleca amb caragols, bolets, romer i pebrella (ací es pot veure la pebrella de forma més clara que la que vaig posar fa unes quantes entrades al blog).

Doncs això, si passeu a l'hora de dinar per l'Olleria ( la Vall d'Albaida) no deixeu de provar algun dels moltíssims arrossos que prepara aquest especialista. La relació qualitat preu és realment insuperable.

AGENDA: UN PARELL D'ACTES

Dimecres 27 d'octubre, a l'FNAC Bulevar d'Alacant, a les 20.00 h, farem, Mercè Climent i jo -com a guanyadors del darrer premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida-, el DIÀLEG A TRES (Converses literàries entre escriptors i públic). L'acte serà presentat pel poeta Lluís Alpera.

Dissabte 30 d'octubre a les 12.oo h, dins dels actes de la fira de Tots Sants, presentaré a Cocentaina l'escriptor Ivan Carbonell qui ens parlarà de la seva última novel·la El secret del mas de la pedra, últim premi Ciutat de Torrent.

CARLES PASTOR A PUÇOL. ACTES DEL COL·LECTIU L'ANDANA

Anit, a Puçol, el col·lectiu l'Andana continuà treballant per la història del País Valencià. Començaren els actes amb una conferència, a la qual no ens donà temps d'arribar, continuaren amb un sopar de germanor,i tancà l'acte l'actuació del cantant Carles Pastor acompanyat pel gran guitarrista Pere Ródenas.

En el vídeo canten el poema Síndrome d'abstinència (Maregassa, ed. Proa) del poeta Ramon Guillem; cançó que forma part del disc d'onze poetes valencians que està gravant Carles Pastor.