Continuant amb el ritme frenètic de la setmana, divendres de nit ens encaminàrem a Ca revolta.
Un parell de gintònics, una absenta i una enrònia burxant-me el cervell m'acomodaren (o no) per escoltar el recital poètic -organitzat per l'AELC- que ens regalarien Toni Prats, Maricarme Saez i Enric Monforte dins dels actes dels Premis Octubre en una sala amb olor a anys 70.
Bé, siga pel verm tardoral que remenava petites il·lusions -que a la fi no quallaren-, bé siga per l'ambientació conceptual i existencialista de la sala, o bé per la generositat de l'alcohol, la qüestió és que em vaig deixar engronsar per la melodia dels rapsodes i per l'atracció d'alguna figura retòrica percaçada al vol.
M'impose com a dolça penitència dedicar les atencions necessàries als versos d'aquests tres poetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada