divendres, de juny 11, 2010

FERMA LA MIRADA: 164è joc literari

Els ho vaig aguantar tot. S'instal·laren els humanans i no hi vaig dir res. Ens perseguiren a corn i cavall i fugírem sense protestar. Astúcia i cau fou el meu alfabet. Ens furtaven l'aigua i l'espai i feien vivendes i carreteres. Han jugat amb nosaltres. Se n'han rigut. Se n'han fet peces de roba i ornaments casolans. Però ja en tic prou. He pres la decisió. Ferma la mirada i l'urpa esmolada m'hi llançaré a tota ultrança.

11 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Ferma la mirada i ferm els pols per a escriure...genial!

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies per participar de nou

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada molt, Francesc, però m'ha fet somriure... se la veu tan petitona... però no se sap mai, més val que estiguem alerta.

Una abraçada.

Pilar ha dit...

Fermes idees constitueixen una bona i perfecta crítica.

Francesc Mompó ha dit...

Jesús, ho intentem sempre que tenim temps.
Elvira, ets molt amable.
Carme, sí, no se sap mai; quan se'ns acorrala hom esdevé una vertadera fera.
Pilar, el llenguatge intentem que siga bell, però difícilment asèptic.
Salut i Terra

Rafel ha dit...

Bona metàfora d'unes quantes coses.
La rabosa ja ens ho diu: ferma la mirada.

Francesc Mompó ha dit...

Sí, Rafel, la lectura és bastant polièdrica i la dentellada de l'animal rabiós pot ser mortal.
Salut i Terra

montse ha dit...

Fa bé de lluitar per sobreviure.

La Meva Perdició ha dit...

Acorralat i desesperat, quan ho has perdut tot, només pots tornar-te. Bona visió.

Josep M. Sansalvador ha dit...

Toca lluitar. Bon relat!

Francesc Mompó ha dit...

Montse, La Meva, Josep M., cal lluitar per sobreviure.
Salut i Terra