Ahir vaig ser un boques. Estava en un lloc i vaig dir moltes coses que haguera estat millor que me les haguera callades. Jo, que sempre he referenciat el conte de Pere Calders com a actitud intel·ligent per a la major part de les vegades, ahir no li vaig ser un bon deixeble. Vaig entrar al drap i vaig desbarrar.
* Conte de Calders: "En una reunió em convidaren que pensara. I jo els vaig dir que ja ho faria a casa, que no volia molestar". Més o menys, la cita és de memòria.
Doncs bé, vaig pensar-hi i vaig desbarrar. És que de vegades hi ha coses que superen el trellat. A ningú que li passe.
.bmp)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
6 comentaris:
Hola amic,
No saps com t'entenc. Jo pense molt poc, ja ho saps, però sempre més del que cal, també. I com que la llengua no té os...
La boca que il.lustra el post fa por, realment.
Pep
Ai, mare la boqueta.Aixo esta bé per a mi, no per un home culte com sou vos.Una abraçada.
Jo crec que a Pere Calders hi ha vegades que no cal seguir-lo, que sempre hem d'estar fent el mut per no ofendre mingú. Si s'escapa algun tret (de General) tampoc crec jo que passe res.
Salut
Ai Paco, a mi em passa tots els dies...
Si és que quan a u li toquen allò que no sona, hi ha festa gran a neurolàndia. (i és que per molt que em cultiven, continue sent de poble)
Ieeeeee, Uendo!!
Tu tranqui, com diuen per aquí... "son cosas que pasan por el celebro", hahahahaha, de tant en tant ens toquen la fibra i exclatem, però ja et dic, son coses del "celebro", hahahahaha...
Una abraçada ben forta!!!
Publica un comentari a l'entrada