![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHtWM5xUSnVDVvyTjjDVpeHxrMo3RcHaz1DUpXvi5mlsT5gRxOnfncTLP4Y4gArjxza1VIeTNpulLjiQCtcoZpSvhyphenhyphenDyFwqILvNbep593UYqrkSffnOzgCPzKGB822iUvEHe5Xs0MXIIys/s400/EUSKADI+-+Agost+2008+006.jpg)
L'estiu passat vam decidir conéixer in situ Euskal Herria. Anàrem a Euskadi i a Iparralde. Tots els colors del verd, com molt bé pintà amb símfons Raimon, s'hi conjuminen per fer créixer un poble peculiar i admirable. Només penetrar en aquelles valls la flaire a terra humida, la vista horitzontada per orgulloses muntanyes, el tel de reixiu amb què es pentina el boscam de matinada, les vaques, els pomerals i les cabres que es dibuixen entre els verds; i la gent, d'urca mirada i de vocable de terra, germans. tot una bella aquarel·la que la humanitat havia de cuidar. Mal faran les terres de conills i les de galls si roben una bellesa que no els pertoca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada