dijous, de gener 22, 2009

La "generosa" mal·leabilitat del llenguatge

Aquest matí, mentre em desdejunava, escoltava la ràdio, com sol fer quasi que sempre. Avui he parat l'orella a una expressió que m'ha fet eixir ràpidament del matinal ensopiment. Un alt càrrec polític israelià assajava d'excusar els "danys col·laterals" (ja tenim la primera prostitució lingüística perquè estava fent referència als centenars de morts civils palestins). Intentava d'excusar, dic, el seu excèrcit perquè (i ací ve de nou la generositat o bestiesa lingüística) li tocava "treballar" entre gent civil.
Anem a veure, "li tocava treballar"; és que els substantiu treball també arreplega en el seu camp semàntic l'animalada de la guerra? I si algú ho veu així podríem fer realitat el sainet monologat del gran Gila?
-Escolte, és la guerra?
-Podríem parar-la mitja hora? És que he de dur el meu fill a l'escola.
-No tiren tantes bombes per la nit; és que no em deixen dormir.
-No ataquen demà sobre aquesta trinxera; em toca agafar vacances i no hi estaré.
En fi, "treballen entre civils", un destarifo lingüístic per conformar les males consciències.
Després, si algú gosa demanar la independència de sa casa perquè li estan fent malbé la cultura i la identitat se l'acusa de "nazi", "antidemòcrata", o fins i tot de "terrorista".
Doncs això, un llenguatge força "generós".
N'hi ha de bollit.

Cap comentari: