El cónsul de sodoma

Anit vaig anar a veure El cònsul de Sodoma, una pel·lícula d'autor. És la segona que veig en pocs dies, l'altra va ser Donde viven los mostruos. Totes dues em van agradar. Pel que fa a la pel·lícula de Sigfrid Monleon em va atrapar. Tracta de la vida, plena de lluita interna, del poeta Gil de Biedma. Dues són les variables que mouen permanentment els fils: el poeta i l'homosexual. Totes dues gens fàcils de presentar perquè estem acostumats a veure tractaments absolutament embafosos que fan que prompte decaiga l'interés. Doncs bé, no és aquest el cas. El director fa un plantejament molt valent i encertat. Com a espectadors encarem la cinta amb moltíssima naturalitat -tot i que hi ha unes quantes escenes suficientment explícites per epatar algun que altre burgés anacrònic-. Hem d'agrair també el magnífic paper de protagonista que fa Jordi Mollà. Ens duu el personatge de l'executiu d'una companyia de tabac a Filipines, el cràpula dels més sòrdids bordells, l'ocell de la nit, el membre d'una família aristocràtica, i sobretot, el POETA amb majúscules que viu i sent a través de la poesia; fins i tot mor als braços de la poesia. Jo destacaria també el paper de Bimba Bosé que tot i ser curt ompli la pantalla amb moltíssima força.

Una pel·lícula molt recomanable per a la gent que té capacitat d'assaborir les coses ben fetes i que solen anar més enllà del primer colp de vista.
Ps. També un film on les imatges de sexe explícit masculí no estan tabutitzades.