Li ho va prometre. Viurien en un castell vora una mar amable. Uns ventalls verds es retallarien en l'azur. Les ones els durien antics missatges en partitures amatents. Li ho va prometre. Féu que l'estima cisellara torres i estances, corredors i merlets, penya-segats i portams. La construcció quedà quasi acabada. Després s'agafaren de la mà i l'encís es completà: esdevingueren rajos de sol per viure eternament el seu amor al castell.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Poètic, romàntic... preciós. Esdevingueren rajos de sol... m'encanta
Estic d'acord amb Carme: és molt poètic.
Gràcies per seguir el meu bloc.
Publica un comentari a l'entrada