divendres, de gener 15, 2010

La iseta: Els hipocorístics: Paco

L’hipocorístic és aquella forma familiar i afectiva amb què escurcem els noms propis de les persones per fer-nos-els més propers. Així tenim que en català els fem generalment agafant la darrera síl·laba del nom, i en molts casos afegim una “o”, per al masculí.
Com ara noms com Francesc, Vicent, Salvador, Joaquim, Rafael, Eulàlia o Eugènia donarien Cesc, Xesc o Sisco; Cento; Voro; Quim o Ximo; Felo; Laia o Xènia; amb d’altres possibilitats comarcals.
Continua...

8 comentaris:

zel ha dit...

N'hi ha de ben curiosos...de passada he après un nom que no sabia, hipocorístics, jollons!

Carles Tomàs ha dit...

Jo també confesse que mai no havia ni llegit ni escoltat aquest mot. I assabentat del significat de Paco, mai anomenaré així al tal Camps. El més que puc fer es dir-li Ces (en castellà de Castella i sense el fonema k final, doncs els castellans no el pronuncien)Ara, que ben mirat, el més convenient és dir-li Francisco.

Carme ha dit...

Doncs jo tampoc la sabia la paraula hipocorístics... fixa't quanta feina has fe t en un sol post.

A mi Cesc m'agrada, trobo que és un hipocorístic simpàtic... més que Paco.

Francesc Mompó ha dit...

Zel, Carles, Carme, gràcies per passar per casa.
Carme, agraït també per les floretes que dedicares a l'escrit de la passejada. A mi m'ha agradat molt el teu.
Ps. Porte uns dies bastant hipotecats i no tinc massa temps per als blogs.
Salut i Terra

Helena Bonals ha dit...

Sort que dius això, Francesc, perquè trobo a faltar les teves aportacions!

Elvira FR ha dit...

Lamentablement per influencia del castellà a tot arreu de les Montserrats en diuen Montse quan de fet haurien de dir Rat... o Serrat ( però potser és culpa del Joan Manel Serrat que no es fa servir com a hipocorístic...) El meu avi es deia Gumersindo ( coses d'abans) i es feia dir Sinto...

Jordi Albinyana ha dit...

A mi el Boti em diu Jor!

Francesc Mompó ha dit...

Jordi, és que a tu i al Botifarra és per a donar-vos de menjar a banda.