dimarts, de març 30, 2010

QUEIMADA

Va caient l'aigua de foc
al ritme lent en què fineix la tarda,
esperit blau que cerca la comunió de l'alè
amb cabells rossos i pell de flama,
sabor de gaita llunyana
i ressons de mandarina
relliscant per l'escudella;
tronc misteriós,
vella olivera on s'amaguen els uendos.
I en l'oració,
el tast cèltic de la queimada.

4 comentaris:

Elvira FR ha dit...

uendos i greixets també s'hi deuen amagar dins la queimada! i follets i meigues..

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Màgic!

Preciós :)

ricderiure ha dit...

també es pot haver amagat...
en el ron cremat!

molt maco!

Francesc Mompó ha dit...

Elvira, Xica, Ric agraït per compartir aquesta queimada amb mi; i amb el uendos.
Salut i Terra