+067.jpg)
al ritme lent en què fineix la tarda,
esperit blau que cerca la comunió de l'alè
amb cabells rossos i pell de flama,
sabor de gaita llunyana
i ressons de mandarina
relliscant per l'escudella;
tronc misteriós,
vella olivera on s'amaguen els uendos.
I en l'oració,
el tast cèltic de la queimada.
4 comentaris:
uendos i greixets també s'hi deuen amagar dins la queimada! i follets i meigues..
Màgic!
Preciós :)
també es pot haver amagat...
en el ron cremat!
molt maco!
Elvira, Xica, Ric agraït per compartir aquesta queimada amb mi; i amb el uendos.
Salut i Terra
Publica un comentari a l'entrada