Pujàrem la muntanya amb cotxe i ens aturàrem al coll per veure el pas per on milers i milers de republicans fugien de les assessines urpes franquistes. Darrere deixaven morts, derrota i il·lusions. Totes els rostres denoten la tragèdia, però a mi em cridà l'atenció el soldat que hi ha cap a la dreta amb la gorra militar aguantant-se la cara amb la mà i recolzant-se sobre el genoll; tota un exemple de metonímia de la desolació humana.
Passaren pel mig d'una terra que la història encara vol que siga frontera colonial. Algun dia tornarem a empalmar allò que trencaren el 1657.
A Colliure presentàrem el nostre respecte al poeta espanyol Antonio Machado.
Un Colliure que aliè a les tragèdies històriques -o no- vivia les seves festes estivals.
.bmp)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
2 comentaris:
Aquestes històries de fugides i exilis, que ens trobem ara sovint recordades a molt colls dels Pirineus, sempre fan esgarrifar... per més fotos i per més cops que ho hagis vist.
Un dia d'aquests darrers d'agost també he estat a Portbou. Crec que era divendres passat. Però no vam passar cap amunt. No feia gaires setmanes que ho havíem fet Cotlliure, Banyuls de la Marenda, Port vendres... :)
M'agradaria visitar Cotlliure. Un lloc que he sentit parlar molt i vist fotos. Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada