POEMA ESCRIT DE CAMÍ A SÈTE PER A GEORGES BRASSENS I PER A PAUL VALERY; I LLEGIT DAVANT LA TOMBA DE VALERY.
CEMENTERIS MARINS
Fumaré uns versos sense guitarra
vora una mar coneguda,
li deixaré com a penyoral’alè de l’onatge pairal,
bescanviarem, si més no un instant,
el tacte de la sorra i la pell nua
de les jeunes filles de la Camarga.
Sé que ja ets pols i música
com música i mar és Paul,
mes també sé que tots tres tastem
de l’escudella de la llum
i de la secreta taula dels mots.
Alce la copa a la falsa frontera
on descansen els morts.
5 comentaris:
Bell poema. Formós homenatge de paraula feta escuma de sons.
Tantôt venant d'Espagne et tantôt d'Italie,
Tous chargés de parfums, de musiques jolies,
Le Mistral et la Tramontane,
Sur mon dernier sommeil verseront les échos,
De villanelle, un jour, un jour de fandango,
De tarentelle, de sardane...
La mer, la mer, toujours recommencée!
Salut.
Amic Vicicle, bé coneixes tu l'essència d'oc.
Salut i Terra, sempre recomençada.
Bescanviar ni que siguin llàgrimes i records. Un mot que s'escau arreu. L'hauríem de fer servir més
Salut i calor!
ostres, m'han semblaat macos tots dos
deunidó
salut!!
M'agrada molt Valéry. I sobretot el final del teu poema també.
Publica un comentari a l'entrada