LA PRINCESA DE JADE

De la mà de Coia Valls ens endinsem per les terres orientals i exòtiques del sVI dC. De Contastinoble a Wuhan; de l’emperador Justinià a l’emperador Yuandi; de l’emperadiu prostituta Dorotea a la princesa borda de Jade, passant per la filla del desert Najaah; del teixidor Xenos al seu fill Úrian; dels monjos nestorians Rashnaw i el seu deixeble Tistrya, del soldat imperial Lysippos i els seus hòmens; tots plegats en una novel·la coral de ritme trepidant i magníficament narrada. Els secret de la seda és cobejat per occident i els caldrà anar a descobrir-lo a les llunyanes terres d’orient i portar-lo a Constantinoble. Una novel·la que t'enxampa des de la primera pàgina.

Un tall:

“–El meu avi i jo fèiem mandales. Recordo el dia que em va portar la sorra. Durant molta estona, l’un al costat de l’altre, no ens vam dir res. M’explicava que s’hi poden escoltar les carícies del mar si tanques els ulls amb prou força. I jo m’ho vaig proposar, anant tan lluny com m’era possible, però no vaig sentir res. Amb el pas del temps em va instruir en aquest art. La força rau en el cercle, em deia. A mesura que ens allunyem del centre, ens obrim vers l’exploració de l’univers. Com aquesta gota que s’expandeix cap als extrems. La veieu? –demana la princesa, assenyalant el tremolar de les rotllanes líquides”.

La princesa de Jade

Coia Valls

Editorial Columna