divendres, de febrer 03, 2012

SUPOSEM

Suposem: conte publicat en el núm. 33 de la revista Brúixola del País Valencià. 2012.

 
a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

Clidice ha dit...

Un conte magnífic, tanmateix, la nació apatxe acabarà desapareixent més per l'actuació dels propis apatxes, que ja els està bé servir uns amos de fora, així els fan ministres a can espanyol.

De la Wiki: "El término «apache» probablemente proceda del zuñi «apachu», que significa «enemigo»; de ahí el nombre que les pusieron los españoles. Se denominaban a sí mismos Ndee, que quiere decir «la gente». Hablaban un conjunto de lenguas atabascanas meridionales, que se han clasificado en «apache de las llanuras», «apache oriental» y «apache occidental»"

Em sap greu que sigui la Wiki espanyola, però és que la Viqui-apatxe no és tan gràfica en aquest punt.

3 de febrer del 2012, a les 10:50
manjacostel ha dit...

Ma sentida.
Lo conte explica e explica pas tròp, a mitat qué; ieu cresi, mas que benlèu m'engane, qu' Espanha coma França son d'unas creacions del Papa de Roma.
Aquò's lo Papa que donèt Amerique del sud a Espanha, e que donèt Occitania a un rei petit en 1213 , tant petit que renhava sus una terra plan mai estequida( ont èra pas sonque Paris) , que la del conte de Petius , o la del duc de Borgonha, o la de Ramond de Tolosa
Fin finala la gleisa foguèt totjorn pròcha del rei d'Espanha (Inquisicion)o de Franca (Inquisicion del paure Sant Dominica) (Franca filha ainada de la gleisa , quitament sortida de l'uterus de Roma nos dison) per las plan aconselhar..
E me pareis , encara uèi aquò's la gleisa que manten l'unitat d'Espanha , coma o faria dins Franca se aquela unitat èra amenaçada.. Fa gaire de temps que lo Papa venguèt a Barcelona apasimar los esperits aprèp la fòrta protesta catalana per independencia non???
Amistosament a vos ....

4 de febrer del 2012, a les 21:20
Francesc Mompó ha dit...

manjacostel, vós aporteu informació que enriqueix el conte; tot i que el meu escrit tinga vocació de metàfora i de revolta, té la humilitat de l'escrit literari. Però sí, l'església, aquella secta majoritària, sempre ha tingut vocació de poder. Ai, las! I tot amb nom d'un còmic que juga amb la temença de la gent.
A vos, també; una abraçada
Salut i Terra i per la llibertat del pobles.

5 de febrer del 2012, a les 10:33
Francesc Mompó ha dit...

Montserrat, fins a la darrera branqueta de l'ADN continuarem resistint.
Una abraçada

5 de febrer del 2012, a les 10:34

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)