
Sinueja pel gorg pregon de la mirada,
d'on el mariner trena les algues amb el mot,
el miratge subtil de la mar desflorada
si com noia estesa homiliant el sot.
Fremeix l'enginy que a frec albira per l'escot
i per sota la vesta de l'escuma avesada
l'àncora urca s'enroca ferma per fons remot,
enlaira la gavina imatge deixatada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada