dilluns, de juny 07, 2010

DES DE LA INFANTESA ARRECER LA COLOR

DES DE LA INFANTESA ARRECER LA COLOR

Au fènix em vaig veure anit quan m'abocava
per la platja i em fonia en l'arc de Sant Martí,
en el record, espars, volant per lluna blava
amb les velles deixalles viatge un nou camí.

El vestigi de cendres oblidat a la cava
palesa la memòria del viatger marí,
voliol de colors, el gris, l'au transmudava
pel gentil batec via l'hotitzó llevantí.

3 comentaris:

Carme ha dit...

La primera estrofa l'alegria de fondre's amb al vida... la segona el record.

montse ha dit...

M'agrada veure el pas del temps, de forma tant poètica.

Salut!

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies Carme per la teva fidelitat. És un honor per a mi.
Montse, t'he agregat a favorits; en la mesura que vaja tenint temps aniré escodrinyant-te. Moltes gràcies.
Una abraçada
Salut i Terra