EN EL VELL VIATGE HAJA DIMENSIÓ NOVELLAAmb llàgrimes a l'ull et deixaves la platja
voleiant un gest de comiat o far,
en timó nauta ferm i en els records s'oratja
de vents el viatger que lluny cerca la llar.
Reialme de Penèlope esbargit en el rar
des d'on pren fil i somni i en la foscor s'imatja
d'estols i travessies solcades per la mar
fent el rumb de retorn, puix la pupil·la l'hostatja.
.bmp)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
7 comentaris:
preciosíssim bocí del que deu ser una gran obra, gràcies, és un regal!
Això, amic meu, són versos majors!
I és que el viatge a Itaca és un viatge que mai no acaba ni quan s'hi arriba.
"Amb llàgrimes a l'ull et deixaves la platja
voleiant un gest de comiat o far"
SAlut.
onatge
Un poema com diu la zel, interessant. Seria bo poder llegir tot el llibre.
Doncs, mica en mica, l'anem llegint. És tot un plaer, Francesc.
viure amb il.lusió cada etapa del nostre viatge, tot i que de vegades no ens moguem de port.
zel, Joan-Carles, onatge, Carme, Jesús, agraït per la vostra amabilitat i per passar per Ca Uendos.
Salut i Terra
Tinc alguns dubtes que no em permeten desxifrar el poema:
No entenc perquè li plora només un ull al subjecte de la primera quarteta. Potser és Polifem? O un altre ciclop? Però llavors, no es tracta d'Ulisses. I si no es tracta d'Ulisses, vol dir que Polifem o un altre ciclop tenia un lio amb Penèlope, que apareix en la segona quarteta?
Però si no és un ciclop, sinó Ulisses, quin és l'ull que li plora?
A què fa referència el mot "rar" de final de primer vers?
Publica un comentari a l'entrada