Ahir, 23 de maig, tenia lloc la presentació de la novel·la Camí d'amor a l'antic pòsit dels llauradors de l'Olleria (cine Cervantes).
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj-p6ZzXDRBlysnLKpKqtcKlupB91SgIiDWpzKcykH-5urKOTMAe4n3tEc8Ry2OLIfSQvmmeGOUoOMt9R8CH5lQfr-Hs8Lzwev36m80k-pFTTagQs-lLd6qrYRiqGCOzVMEL2Yl502_taf/s400/Olleria+23-05-09+032.jpg)
El dia fou d'aquells intensos i complets. Pel matí al taller del pintor Jordi Albinyana amb qui tinc diverses mampreses, que si s'escau ja en parlaré més endavant.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_nHCETjkabWMxvnhmqbtcfeVdTeFqZYuSFKWSfwKhEX3kwG6RM9Gg-5GhVEhNU_lrVyeFTy-l_xRNm9D5b1cNPCqiBwp8ZIa4ft9GY8gGllzct6zxa0x4c-2NDkhwShNbUMWdwFmLjh93/s400/Olleria+23-05-09+020.jpg)
A migdia juntament amb l'homenot Gàlim, Mercè i Jordi li dedicàrem un parell d'hores a l'heroi Pantagruel. Un arròs de senyoret senyoret (com diria Fuster) tingué la culpa. No hi ha cap foto de l'esdeveniment; cullera, copa i gula foren les responsables que no s'hi perdera temps. Tanmateix, si aneu a l'Olleria, només entrar per dalt, enfront de la gasolinera hi ha el bar Pau; si teniu el temps encomaneu-hi un arròs guisat per Ximo Taleca, no us en penedireu.
La cosa continuava i després de la presentació de la novel·la,
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRZS72E3NS8tjx8Z2x5nXX0DqLoRL-D996OKZ9g-PorJxXDTYiLACFbvXHu3pYqqBScdPEjC2tqFDZ-yvpZeNhG4VOeibrfCz44fax48IXpUCDWjo9o01K6rmWLn1gs4HTdSzqhaXOR4sy/s400/Olleria+23-05-09+047.jpg)
anàrem al cine Goya on hi havia el Festival de danses "El Revol" acompanyats pel grup de danses d'Ontinyent i com a súmmum, Ball a Banda amb la veu de Pep Gimeno, Botifarra.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSa4-LebJNF-Umo9KH2buKp03mhmnkgu6qraNOiLTskpB2bH7nunHoqnDJ9agcAz8Wb4C_SFu3eUzROnAVjwN4LcLlAha29kTnob8o3l7QTMNA1ve5IVZ7tQqyD2BZhcS4XpISV4RRjn6F/s400/Olleria+23-05-09+059.jpg)
Quan s'acabà l'espectacle, un grapat de nosaltres ens n'anaren a sopar: els components de Ball a Banda amb alguna de les parelles, l'homenot Gàlim, Natzari (sense cognoms, perquè no li calen), Mercè Climent, el pintor Jordi Albinyana i jo. Tampoc no hi hagué fotos, altra vegada coses de la gola.
I com no, després, la morralla decidírem anar a Ca Tarsi a acabar de petar la nit (tot i que alguns encara anaren més tard a fer les, ai!, Xàtives.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBEN6pZpqgAImhNcOsy6YZeOZkY4mXz9SCsfeyB8pTqNm9hTYdFvMMUGVt7yfkpv_tGKUsC2itwrzP3GidfSb5JFQ7q7R9b_6YFJ-U2iMtxxEldI_AXjl-kw_L_zANC6wG7hzSKShU6Vsz/s400/Olleria+23-05-09+073.jpg)
A Ca Tarsi fou sublim, i no ho dic solament per la bevenda i l'acollidora companyonia dels amos, que també, sinó perquè el personal acabà desenfundant veus i instruments.
Una magnífica i espontània interpretació del tema popular La dansa del vetlatori interpretat a les cordes per Juanjo Blanco i Pere Ròdenas i, una força tel·lúrica, la terra del país feta veu a la gola de Pep Gimeno, el Botifarra.
Un altre punt de vista
ací
1 comentari:
sembla que varem aprofitar el dia..eh?
aixis m'agrada...a mes tot positiu...que mes vols??
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada