“Aquest és un llibre espars i privat d’arquitectura” ens diu Ramon Guillem que deia Eugenio de Andrade que deia Mallarmé.
Feta aquesta declaració d’intencions sobre el format de la narració, també ens en fa una altra sobre la intenció, finalitat o contingut:
“I si tot allò que hem llegit, que hem escoltat, que hem vist, té reservat el mateix futur que aquella perfecció que era l’angèlica? (instrument musical desaparegut de rara perfecció) I si el que llegim ara, el que mirem, el que escoltem, sols ha de ser la runa d’un edifici que no arribarà mai a bastir-se? [...] Serà la poesia, serà l’art, una determinada forma de l’angèlica?”
Llegir Com l’angèlica és entrar en la intimitat del poeta Ramon Guillem. És anar traspassant una a una les diverses portes que ens donen pas al món íntim de l’autor, a la intimitat més morbosa de l’individu. Sí, a aquella intimitat que és capaç d’obrir-se i contar-nos sense pudor el món de les seves idees i de les seves sensacions. Idees i sensacions que van des de la més ínfima quotidianeïtat fins a l’abstracció de les potències més elevades del pensament.
El llibre Com l’angèlica és un enfilall de proses curtes sobre qualsevol cosa que cride l’atenció de l’autor. No són glosses, ni sentències, ni aforismes; no tenen to pedagògic, ni autoritari, ni definitori. Són senzillament (?) retalls de pensament. Això sí, són els retalls de pensament de Ramon Guillem i això vol dir que són proses escrites des de la delicadesa poètica, esguitades d’un gran pòsit cultural, sobretot musical i literari, sense arribar a ser embafós, i fetes amb l’agudesa de pensament d’un home molt intel·ligent.Llegir Com l’angèlica, a banda de ser un regal literari, és fer coneixença de Ramon Guillem, és fer coneixença de la literatura. És estimar l’angèlica.
Feta aquesta declaració d’intencions sobre el format de la narració, també ens en fa una altra sobre la intenció, finalitat o contingut:
“I si tot allò que hem llegit, que hem escoltat, que hem vist, té reservat el mateix futur que aquella perfecció que era l’angèlica? (instrument musical desaparegut de rara perfecció) I si el que llegim ara, el que mirem, el que escoltem, sols ha de ser la runa d’un edifici que no arribarà mai a bastir-se? [...] Serà la poesia, serà l’art, una determinada forma de l’angèlica?”
Llegir Com l’angèlica és entrar en la intimitat del poeta Ramon Guillem. És anar traspassant una a una les diverses portes que ens donen pas al món íntim de l’autor, a la intimitat més morbosa de l’individu. Sí, a aquella intimitat que és capaç d’obrir-se i contar-nos sense pudor el món de les seves idees i de les seves sensacions. Idees i sensacions que van des de la més ínfima quotidianeïtat fins a l’abstracció de les potències més elevades del pensament.
El llibre Com l’angèlica és un enfilall de proses curtes sobre qualsevol cosa que cride l’atenció de l’autor. No són glosses, ni sentències, ni aforismes; no tenen to pedagògic, ni autoritari, ni definitori. Són senzillament (?) retalls de pensament. Això sí, són els retalls de pensament de Ramon Guillem i això vol dir que són proses escrites des de la delicadesa poètica, esguitades d’un gran pòsit cultural, sobretot musical i literari, sense arribar a ser embafós, i fetes amb l’agudesa de pensament d’un home molt intel·ligent.Llegir Com l’angèlica, a banda de ser un regal literari, és fer coneixença de Ramon Guillem, és fer coneixença de la literatura. És estimar l’angèlica.
.bmp)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
1 comentari:
Un dietari deliciós que se suma al seu anterior "La cambra insomne",
Ramon Guillem és un escriptor amb una gran sensibilitat, que en va atrapar des de que vaig llegir "D'on gran desig s'engendra" i "L'hivern remot".
Publica un comentari a l'entrada