MARIDATGE POÈTIC

Avui vull maridar dues veus poètiques de dos poetes del País: Jaume Pérez Montaner i Isabel Robles. Em permet la llicència de maridar-los les veus ja que les persones ja ho són; Jaume i Isabel són marit i muller.

El primer poema és d'Isabel i pertany al Llibre dels adéus, perifèric poesia.

Aguaite,

asseguda al carrer

en les nits de l'estiu,

el traç del meu perfil

des de la teua mà.

Si et plau,

no trigues massa a dibuixar-lo

que les flors de gesmil

són fugisseres.

El segon poema és de Jaume i pertany al llibre Solatge, perifèric poesia

que sempre torna

Llàstima de país amb líders mentiders,

amb fanàtics botxins que dominen les trones,

que ignoren els seus savis o els volen fer callar,

Llàstima del país que alça només la veu

per ferir el germà, per lloar l'opressor,

per exaltar el pinxo com si fos un heroi.

Llàstima del país i llàstima del poble

que oblidant la justícia del gaudi solitari

pensa només en ell amb la panxa contenta.

Llàstima del país que oblida el seu llinatge,

que perd la seua llengua o només la recorda

per a ofrenar la glòria de gestes il·lusòries.

Llàstima del país que pels diners es ven,

que balafia els camps dels seus avantpassats

i en asfalts i rajols converteix el paisatge.

Llàstima del país i llàstima del poble

que deixa que els seus drets siguen anorreats

pels lacais de les rates al servei del poder.

Llàstima del país que ha perdut les idees:

un poble de corders als seus pastors submissos

que sens recança els duen rectes a l'escorxador.