Fa unes setmanes, en un acte en què coincidírem uns quants lletraferits, a uns quants desficiosos ens nasquè la pensada d'anar a degustar una menja deliciosa: un all-i-pebre al port de Catarroja. Com que l'anguila és suficientment motivadora i polisèmica se'ns va acudir que com a requisit li havíem de dedicar un poema o una prosa poètica que llegiríem el dia de l'àpat. Pensàvem fer-ho a mitjan de juliol, però com que el restaurant que havíem pensat estarà tancat ho hem ajornat per al mes de setembre. A mesura que la cosa vaja quallant penjarem les lloances poètiques que tan esvarós animalet es mereix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ja veig que us sabeu cuidar.
Publica un comentari a l'entrada