dilluns, de juny 01, 2009

Trobades d'Escoles en valencià (BENIMÀMET) 17 de maig de 2009

Diumenge pel matí, calorós avanç d'un estiu que en promet de valent. De bell nou les 21 trobades d'escoles en valencià són un èxit de convocatòria. Més de 20.000 persones diu la premsa. La veritat és que pels carrers del cor de Benimàmet a males penes s'hi podia caminar de la gentada que s'hi havia congriat. Il·lusió i alegria en la cara de la gent. Per aquest cantó l'enhorabona a l'organització.
Fins i tot alguns polítics d'aquells que s'ho creuen, això de la cultura i de la llengua pròpia dic, feien acte de presència per exigir els drets lingüístics.
I els escriptors convidats?
Doncs de bell nou dos quinzets del mateix. Érem tres els escriptors convidats en aquesta ocasió: Mercè Viana, Dolors Jimeno i jo. Altra vegada ningú no s'havia fet càrrec de portar llibres dels autors. Jo, com que ja estava escaldat de la trobada anterior, n'havia portat alguns exemplars personals perquè la taula no estiguera nua (altra vegada només hi havia exemplars de l'última novel·la que he tret. I això és que la responsable de l'organització de les trobades m'havia dit per tf que ella ja ho havia avisat perquè no tornara a ocòrrer. Ocorregué). De Mercè Viana, autora prolífica, en tenia alguns perquè una de les editorials on en té uns quants publicats havia posat paradeta. Dolors Jimeno no en tenia cap. Això sí, tots tres teníem el nom en un rètol sobre la taula; res més. Encara com i la companyia d'aquestes dues autores feren que l'estada fóra agradable.
En aquesta ocasió, pel que feia a repartir culpes d'aquesta falta de previsió hi hagué de tots els colors: per a l'organització, per als llibreters, per als editors, per a l'AELC... fins i tot se'ns tirà la culpa als autors per no haver-ho previst. Ací no vaig poder estar-me i se'm va acudir el símil que a un torero quan arribara a la plaça de bous li tiraren en cara per què no havia portat ell els toros. En fi, una altra trobada on els escriptors no teníem llibres.
En el pròxim post parlaré de la trobada de Cocentaina on ja avance que tampoc no vaig tenir llibres.


2 comentaris:

Salva Pérez ha dit...

Francesc, amic, potser la propera vegada se us faça dur als escriptors fins i tot la paradeta, la cadira, o el públic lector.
Una abraçada, i la tota meua solidaritat. I encara diuen que es llig poc!

Francesc Mompó ha dit...

Vull pensar que hagen estat només mancances de previsió per haver estat la primera vegada que es convidava l'AELC. Segur que era solament això. Som poca gent la estem pel País i per la cultura nostrada (també per totes, clar és)i hem d'estirar tots plegats.
Una abraçada, Salva.