dimarts, de juny 02, 2009

Trobades d'Escoles en valencià (COCENTAINA) 30 de maig de 2009

Si en les Trobades de Benimàmet feia calor, en les de l'Alcoià i El Comtat que es feien a Cocentaina era una basca humida que feia suar els carreus del palau del comte. Diu la premsa que l'acte aconseguí juntar unes 8.000 persones en aquest poble amb tant d'encís. Com que estaven representades dues comarques tan properes a la meva (la vall d'Albaida) portava un afegitó d'il·lusió per participar-hi. Així com també arrossegava un parell d'incognites: 1a si haurien portat llibres meus (tot i que jo ja m'havia acostumat a portar-ne unes mostres per poder vestir la taula)
I... efectivament, solament la darrera novel·la que he publicat; la resta els vaig portar jo de casa perquè la cosa s'assemblara de debò a una paradeta d'escriptors. Calor i més calor. Encara com i abans de posar-nos en faena (Quina?) férem un tomb a la font de l'abeurador per tirar-me dos grapats d'aigua a la cara i després a una gelateria per fer-me un alcoià (Granissat de llimó amb orxata. Ei... boníssim).
La segona incognita era saber qui era l'altre escriptor convidat de qui ningú dels qui els havia preguntat en sabien res. La sorpresa fou veure venir un poc més tard una parella que deien ser Andrea Robles. Efectivament, era el psudònim de Maite Enrique i de Gregori Royo que presentaven la novel·la La visita del vent. En tindre ocasió la llegirem. Fou poc el temps que vaig poder compartir amb ells perquè havia de fer coses a Alcoi, però la xerradeta que hi férem fou molt interessant. De segur que tornarem a coincidir en alguna que altra ocasió.
Anècdotes, tres: Unes xicones se m'acostaren a parlar de la trilogia d'Els ulls del llac que havien llegit a l'institut. Un bibliotecari, crec, amb qui estiguérem parlant sobre l'etimologia de la paraula Uendos, el títol d'una obra meva. I la tercera i simpàtica és que passaren un parell de representants de l'organització i ens preguntaren si no ens havien portat aigua. Jo els vaig dir que no i vaig pensar que ho subsanarien aviat. Doncs no... qui em manaria a mi pensar.
Malgrat aquestes experiències i els desajustaments de coordinació, endavant amb les trobades i felicitats per portar ja vint-i-un any fent país. Personalment, jo era el tercer any que hi participava directament. Un com a professor i dos com a escriptor.
Salut i Terra.


1 comentari:

Maite i Gregori ha dit...

La trobada de Cocentaina va ser molt interessant i fructífera perquè ens vau saber donar una espenta que per a nosaltres, que acabem de començar en aquesta aventura de les paraules,és un autèntic revulsiu.
Quan hi tornem veurem de tastar un alcoià, ja en tinc ganes.