L’hipocorístic és aquella forma familiar i afectiva amb què escurcem els noms propis de les persones per fer-nos-els més propers. Així tenim que en català els fem generalment agafant la darrera síl·laba del nom, i en molts casos afegim una “o”, per al masculí. Com ara noms com Francesc, Vicent, Salvador, Joaquim, Rafael, Eulàlia o Eugènia donarien Cesc, Xesc o Sisco; Cento; Voro; Quim o Ximo; Felo; Laia o Xènia; amb d’altres possibilitats comarcals.
Continua... 
.bmp)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
8 comentaris:
N'hi ha de ben curiosos...de passada he après un nom que no sabia, hipocorístics, jollons!
Jo també confesse que mai no havia ni llegit ni escoltat aquest mot. I assabentat del significat de Paco, mai anomenaré així al tal Camps. El més que puc fer es dir-li Ces (en castellà de Castella i sense el fonema k final, doncs els castellans no el pronuncien)Ara, que ben mirat, el més convenient és dir-li Francisco.
Doncs jo tampoc la sabia la paraula hipocorístics... fixa't quanta feina has fe t en un sol post.
A mi Cesc m'agrada, trobo que és un hipocorístic simpàtic... més que Paco.
Zel, Carles, Carme, gràcies per passar per casa.
Carme, agraït també per les floretes que dedicares a l'escrit de la passejada. A mi m'ha agradat molt el teu.
Ps. Porte uns dies bastant hipotecats i no tinc massa temps per als blogs.
Salut i Terra
Sort que dius això, Francesc, perquè trobo a faltar les teves aportacions!
Lamentablement per influencia del castellà a tot arreu de les Montserrats en diuen Montse quan de fet haurien de dir Rat... o Serrat ( però potser és culpa del Joan Manel Serrat que no es fa servir com a hipocorístic...) El meu avi es deia Gumersindo ( coses d'abans) i es feia dir Sinto...
A mi el Boti em diu Jor!
Jordi, és que a tu i al Botifarra és per a donar-vos de menjar a banda.
Publica un comentari a l'entrada