L'ÚS DEL VALENCIÀ EN ELS BLOGS

Divendres, 27 de maig, vaig ser convidat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a participar en una de les tres Taules Redones que es feien sobre L'ús del valencià en els blogs.

En la 1a taula hi havia Juan E. Tur, Sergi Pitarch, Enric Nomdedéu i estava moderada per Àngel V. Calpe. El títol d'aquestes intervencions era: El fenomen blog en l'àmbit valencià. Estat de qüestió i futur immediat.

En la 2a taula érem Vicent Usó, Xavier Aliaga, jo mateix, i estava moderada per Artut Ahuir.El títol era: Els blogs, un instrument per al present i per al futur.

En la 3a taula hi havia d'haver els representants dels següent blogs: Des de Llíria cap a Ítaca, Malalt de falles, Lucrècia Borgia i Pols d'estels, i estava moderada per Verònica Cantó. El títol era: Temàtiques contingudes en els blogs en valencià. En aquesta última taula, com que Lucrècia Borgia manega de forma anònima el seu blog Les dones no som (tan) complicades i havia posat com a condició que no s'hi feren fotos per continuar preservant el mite i allí s'estava gravant tot per una Tv, es negà a eixir (no sabem en quin moment de la cadena comunicativa es trencaria aquesta diversitat de parers); tanmateix vam poder gaudir d'ella durant el dinar.

Ací reproduesc literalment la introducció de la meva ponència:

La implantació de la xarxa primer i la posterior universalització del servei ha possibilitat la creació d’un nou món en llibertat; tot i que siga virtual cal no menysprear la força potencial que té i, per tant, la capacitat d’incidir en el món real. D’exemples no ens en falten: des dels més propers a la quotidianeïtat de cadascú de nosaltres –saber quines són les bases per participar en un premi literari, o simplement fer la telecompra a l’hipermercat més pròxim –fins als més genèrics, com ara és assabentar-nos dels secrets més íntims del recambró dels EEUU amb els arxifamosos papers de Wikileacs, passant per la força de poder enderrocar governs –el del PP d’Aznar per la il·legal i injusta guerra contra l’Irak, o senzillament poder llegir un bon grapat de diaris sense necessitat de moure’t de casa.

Inserit dins d’aquest megasistema de comunicacions hi ha diversos mitjans a l’abast de l’individu concret perquè puga interrelacionar amb qui sap quantíssima gent del planeta. I entre tots aquests sistemes tenim el que avui ens ocupa: els blogs.

A tall d’exemple i per començar la reflexió:

El món blogaire fa un paper unificador, sociolingüísticament parlant, cosa que havien de fer els mitjans de comunicació valencians i, sobretot, el govern valencià, i no ho fan. I a més a més és un referent didàctic. Tot i que aquesta afirmació pot semblar discutible, atès que hi escriu molta gent amb escassa formació lingüística he detectat que cada vegada les entrades estan millor escrites; segurament els usuaris van agafant els models més prestigiats que actuen incentivant l’aprenentatge vicari. El català dels usuaris de la xarxa –siga l’estàndard occidental o oriental– cada vegada és més digne.

Jo no he fet cap tesi doctoral sobre internet, ni tan sols cap estudi aprofundit al voltant dels blogs –cosa que no vol dir que no hi haja reflexionat moltes vegades–. Estic ací en qualitat d’usuari d’un parell de blogs: www.francescmompovalls.blogspot.com i www.1en2.blogspot.com. I sembla ser que hi estic perquè utilitze aquests blogs en la meua llengua i perquè hi tenen un pes important els temes de literatura catalana. Per tant, com a usuari blogaire us parlaré d’allò que més domini: la meua experiència.