VÍCTOR PÀMIES A CA REVOLTA DE VALÈNCIA

Ahir, 21 de maig, vaig tenir el plaer d’acompanyar en la mesa el paremiòleg Víctor Pàmies. L’actiu grup de professors de català al País Valencià 1entretants organitzaren un acte a Ca Revolta centrat en el llibre que acaba de traure l’estudiós Víctor Pàmies sobre parèmies que tinguen el denominador comú de l’"ull"; Amb cara i ulls porta per títol, on recull més de 700 parèmies sobre l’ull.

Un acte conduït per Laura Santacruz i, com no podia ser d’altra manera en un grup TIC, seguit en directe pel twitter.

Víctor l’encetà amb una detallada explicació sobre el funcionament del micromecenatge amb què finançà el llibre a través del portal Verkami.com.

En acabant, Josep Miquel Climent ens parlà de la importància que tenia per a l’escriptor de Castalla Enric Valor d’escriure correctament en valencià fent-nos una passejada per la vida i obra de l’autor.

Tot seguit, Francesc Gascó ens féu uns cèntims sobre modismes i frases fetes de Beneixama al voltant del cos humà (cara, cul, mans i peus) tot lligant ingeniosament un text on les recollira amb una linealitat coherent.

De bell nou V. Pàmies prengué la paraula per parlar-nos de l’estudi fet a través de la xarxa del Top Ten de refranys catalans en general i de la lista dels valencians en particular.

Tot seguit fou el torn d’Alícia Martí i d’Antoni Torreño perquè ens explicaren l’experiència d’intercanvi escolar amb centres de la Franja d’Aragó, de ses Illes i del Principat, i com no del País Valencià amb l’objecctiu d’explorar la poesia oral en diverses modalitats de cant populars: de batre, follies, jotes...

En acabar fou el meu torn on vaig exposar el tema La iseta, un exemple de revolta a la xarxa, on vaig fer només un centimet sobre la columna setmanal al periòdic digital L’informatiu on he col·laborat al llarg d’un any.

Tot l’acte estigué complementat amb actuacions del grup de teatre de la Universitat Lliure de Benimaclet. Tot l’esdeveniment estigué adobat amb suports informàtics, com no podia ser d’altra manera generant-se per aquest grup de professors que tant d’ús li estan donant en el seu quefer diari.

En acabant, als mateixos locals de Ca Revolta férem un sopar on acabàrem d’intercanviar impressions sobre temàtiques comunes: ensenyament del català, llengua i cultura pròpies...

Com que la faena em reclamava, no vaig poder allargassar massa la vetlada amb ells; però sí que vaig poder desvirtualitzar l’amic Víctor Pàmies a qui fa anys que coneixia en la dimensió de les ones. Tot un honor per a mi.

Ps. No em va caldre utilitzar la jornada oficial per a reflexionar perquè mai he col·laborat en la destrucció de la cultura del meu país i tenia ben clar a qui no havia de votar, i bastant clar a qui podia votar.

Salut i Terra.