dissabte, de juny 18, 2011

CONJUNCIÓ


CONJUNCIÓ

Vella memòria
de vidres i teulada,
arrels del temps.


7 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

El futur arrela en el passat. Els vidres i la teulada en són "vella memòria", així com els grafitis, el futur, en conjunció.

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies, Helena; no tenia massa clar si l'el·lipsi difuminaria massa el sentit.
Salut i Terra

CALPURNI ha dit...

Quants moments i llocs ens tornen a temps passats!
Al teu poema has sabut unir-los de manera excel·lent.
Salut, patria i poesia.

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies Jesús; ens cal anar trenant memòria i modernitat.
Salut i Terra

Rafel ha dit...

Fins i tot hi veig una cara que girant el llavi de costat ens demana que no l'oblidem.

Francesc Mompó ha dit...

Desgraciadament, Rafel, hi ha cada vegada massa gent amnèsica. Calen molts rabos de pansa.
Salut i Terra

Carme ha dit...

He de dir que ja havia llegit el poema fa una estona, abans quan m'he posat al dia del teu blog, però no els comentaris.

El poema m'ha agradat molt, però els comentaris també!

Jo no relacionava el futur amb els grafitis, jo llegia el passat en els vidres i la teulada com arrel del present, en general.
O sigui que també gràcies de part meva al'Helena i al Rafel. Tampoc havia vist la cara! :)