diumenge, de juliol 19, 2009

EL CARRER DELS BONSAIS, Manel Alonso


He fet una cosa que no havia d’haver fet: he llegit El carrer dels bonais (Servei de Publicacions. Biblioteca Pública Municipal Enric Valor/ Ajuntament de Catarroja, de Manel Alonso i Català. Premi Benvingut Oliver de Catarroja. Any 2000) de forma seguida, com qui llig una novel·la; i amb la qual cosa m’he perdut una part de les excel·lències d’aquest recull de contes curts. No obstant això, i després d’haver declarat el meu pecat per a escarni dels no iniciats, he tornat a mamprendre algun dels contes i els he gaudit explosionant-los en una dimensió nova.
A El carrer dels bonsais trobareu setanta-tres novel·les condensades en unes poques ratlles. Algunes de tres o quatre pàgines, d’altres de set o vuit línies. Aquest treball de concentració narrativa possibilita al lector que reòmpliga en el seu imaginari el tema del conte en una novel·la tan extensa com desitge o com necessite. És per això que jo havia comés l’errada de llegir-lo de forma continuada i no deixar que cada història fera esclat dins del meu Carrer dels bonsais particular i intransferible.
El carrer dels bonsais havia de tenir, com els medicaments, un prospecte que diguera que s’havia de llegir a poc a poc i no prendre’n més d’un parell o tres per dia perquè aleshores perdria el poder de fer somniar el lector.Gràcies Manel per aquesta capseta de píndoles narratives.
Si en voleu saber més cliqueu al blog de Manel Alonso.

Cap comentari: