No és el passat, sinó el present que ens agermana Euskal Herria, germana,
el teu verd els encega els ulls,
no et volen tan verda i orgullosa.
De groc ens vestiran a tots,
groguencs de messeta eixorca.
Maleït rosegador que ens menges les arrels,
que per fer cau ens forades el pit
i ens falseges els records.
A espasa i foc eixamplares el past,
maleït conill, perquè cap cep no et fera nosa
i escampares catxaps per muntanyes i valls
i feres arribar caus a mar tancades
i feres perlejar incisius a mar obertes.
Però la llum del sol té memòria, conill,
l'onatge de la mar té memòria, conill,
la pluja i la muntanya tenen memòria, conill,
la veu del vent ve del record, conill,
la terra i el verd tenen memòria, conill.
Conill o bou,
no sou d'aquesta terra
no és aquesta la vostra terra.
Que no ho veieu?
Tots junts semblem un animal,
un animal amb el ventre podrit.
.bmp)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
1 comentari:
Molt bo!!
Publica un comentari a l'entrada