dijous, de juliol 09, 2009

VERGONYA, VALENCIANS, VERGONYA!

Si no fóra perquè estan desfent el País seria un espectacle digne dels Tzara, Picabia, Arp, Grosz, Ray..., ni tot el moviment en ple dels dadaistes seria capaç d'organitzar un espectacle tan destarifat com el que estan representant els polítics del PP en la nostra estimada terra.
Un president benvestit que diu que paga milers d'euros només tirant mà a la caixa registradora de la farmàcia (quina declaració d'hisenda farà eixa farmàcia que es pot permetre el luxe que li sisen milers d'euros i no nota la minva?). De segur que declararà com una de les primeres fortunes del país.
Un president benvestit que diu que això és mentida, quan tots i tot (empresaris implicats, l'alcadessa de València, els papers trobats, el subconscient col·lectiu...) diuen que qui menteix és ell.
Un president benvestit que pren els valencians com a imbècils elaborant argumentacions de xiquet de primària per a excusar el que no té cap tipus d'excusa. Però si només estudiant-li els gestos, els silencis, els tonemes, la suor... qualsevol amb un mínim de lògica, i no diguem-ne de psicologia, li veuria la culpabilitat dibuixada en el somriure de plàstic amb què s'hi protegeix.
Una alcaldessa que per a exculpar el seu president l'acusa directament amb l'estúpid argument de "l'altre també" (l'altre és Zapatero... com són de pesats, fotre). Només cal buscar per la xarxa l'argument de les anxoves Revilla. Inigualable l'alcaldessa del Cap i casal.
Un president de la diputació, del partit i alcalde de Xàtiva que alçant la bandera de la seva vasta (basta) cultura tracta de subnormals els seus votants; titlla de gilipolles els professors de valencià que diuen aleshores i gairebé, i a més a més els amenaça amb rematar-los (què haguera passat si això ho haguera dit, posem per cas, Otegi?).
Si tirem pel nord, Castelló ja va ben servida amb un Fabra que fa miracles amb el sistema judicial i aconsegueix la multiplicació dels jutges que abandonen i que tan amablement l'atenen.
Un conseller d'educació que estima tant la llengua dels valencians que perquè no la fem malbé evita que la usem folrant-la d'assignatures en anglès. Així, de pas, li fa la guitza als del capoll en la seva ciutadania i ensabona els del ciri.
Una TV (Canal 9, que com algú ha dit ja: canal buit) que tot i pagar-la amb els impostos de tots s'ha convertit en "el full parroquial" del PP de la forma més desvergonyida.
I una justícia a qui no se la veu massa interessada a defensar l'objectivitat dels fets que estan corrent i, no oblidem, que també està pagada amb els impostos de tots.
Doncs això, demencial. Antigament jo recorde al meu poble que a un veí l'enxamparen furtant melons i se li va quedar el malnom de "el meloner" per a sempre.
Què en farem d'aquest país? Vergonya, valencians, vergonya!

2 comentaris:

Manel Alonso i Català ha dit...

Però a cada nova eleccció augmenta significativament els vots per al seu partit.
Què li passa a l'electorat valencià? Estan cecs o és que nosaltres vivim en un dimensió diferent?
Si continuen creixent electoralment d'aquesta manera acabarem vivint en una democràcia de partit únic.

Francesc Mompó ha dit...

Potser caldrà exiliar-se. L'altre dia, en un sopar amb gent il·lustre, ja en parlaven, d'aquesta possibilitat. Quan caiguen, que cauran per llei pendular, hauran deixat el País pitjor que si hi hagueren passat els cascs de l'host d'Atil·la. En fi, no sé, però té collons la cosa.