dissabte, de juliol 17, 2010

AGRAÏMENTS A TOTS

Moltíssimes gràcies a tots per participar en aquest convit estiuenc d'enguany. N'heu estat 42 els qui us hi heu apuntat. He anat penjant-los tots, tot i que uns quants no s'adeien a l'estructura del haiku; no passa res. N'han hagut alguns de molt alta volada. Com que no era un concurs, no hem fet cap tria; però estic segur que cadascú haurà fet la seva particular. Totes són bones.
Una curiositat. L'ombra que apareix al banc és solament això: una ombra. Produïda pel brancam d'un dels pins del parc Cervantes d'Alcoi. Fou l'amic Joan-Carles Martí i Casanova qui li va trobar la indiscutible silueta d'un felí i llançà un ham que ens ha fet caure a moltíssims. Bé, ha estat divertit i interessant.
A finals de més faré un segon convit estiuenc; m'agradaria que tornàreu a participar tots... i més encara si cal.
Una abraçada, bon estiu i Salut i Terra.

9 comentaris:

Arlequí ha dit...

Estem esperant el segon convit estiuenc amb candeletes, senyor Valls!

Elvira FR ha dit...

Gràcies a tu! esperant el segon...

Albert B. i R. ha dit...

Ha estat el primer cop que n'he fet i ha estat molt bé. Una branca! Doncs, no ho hagués pensat pas!

ricderiure ha dit...

gràcies a tu per proposar-ho!!
salut i terra!

fanal blau ha dit...

vindrem de nou al segon convit!
Bon estiu!

CALPURNI ha dit...

Ha estat un plaer. Esperem el segon covit.
Salut i poesia.

Rafel ha dit...

Sigui amb ombra de felí o de pi, ha estat un banc literari de categoria. Gràcies per la proposta.

vermelldelx ha dit...

Sr. Mompó:
Entre vostè i la Mercè m'heu fet tornar a la poesia una disciplina que tenia abandonada fa més de 25 anys amb alguna caiguda molt escaduserra. I ara ja he fet una vintena de poemes en poc més de sis mesos i he revisat una bona part de la poesia europea de l'Edat Mitjana ençà. Que hi farem! Si hi ha alguna queixa us faig totalment responsable que jo veig figures en totes les ombres i ombres en totes les figures.

vermelldelx ha dit...

Pel que fa a vós Mossènyer Mompó -Déu del Parnàs fet humanal per lliurar-nos lira feta vers- m'afalagueu i com que deveu fer, sens dubte ple de raons, xarrola sovintejada amb les deïtats paganes de qui em parlau, em feu no tan sols envermellir les galtes sinó envanir el cervell; i heu de pensar que la humilitat en valencians mal prova, perquè no és conreu de mortal que no es faça sinó és amb gran desmesura i manca de compassió; que el lloret és bo en gentilles estofades i les olives trencades amb all i orenga al costat de panet, oli i sal amb un gotet de ví.
Sabeu, nogensmenys, que us tinc posat un altaret a ma casa al costat del cresolet i els vostres mots són bàlsem i oratget que estiba.