Foto presa de la xarxa
JOGUINA VEÏNA
per posar al bou
el ruc com a jou,
que amb el joc en tinc prou,
que no em mou
ni el gall ni l'ou,
que és la terra que em cou
en el dur i en el tou.
Tant si fa sol com si plou
dau-me un tassó de brou
que el poema ja es clou.
Poema fet per a Itineràncies Poètiques
6 comentaris:
Jejeje, ja el vaig llegir allà, és bo, molt bo...
Gràcies, Zel. Escolta, no puc entrar al teu blog; m'ix una finestra que m'ho impedeix.
Salut i Terra
En la meua parla serien totes unes /o/ doble ubèrtes magnífiques.
Ens hem de posar a fer noves rimades.
Esplèndid mestre!
Hola!
La teva entrada té molt a veure amb la meva ultima entrada del blog ( on proposo una endevinalla), tens tots els papers de ser el guanyador del concurs d'endevinalles ..... ;-)
Molt bo!
Zel, moltes gràcies.
Joan-Carles, anem fent el que podem cadascú des de la seva esfera. Magisteri el teu quan ens regales els articles que ens regales.
Natàlia, doblement gràcies.
Gran, molt gran, tan el poema com la fotografia!
Publica un comentari a l'entrada