dijous, de juliol 15, 2010

JOGUINA VEÏNA

Foto presa de la xarxa
JOGUINA VEÏNA
No vull sou
per posar al bou
el ruc com a jou,
que amb el joc en tinc prou,
que no em mou
ni el gall ni l'ou,
que és la terra que em cou
en el dur i en el tou.
Tant si fa sol com si plou
dau-me un tassó de brou
que el poema ja es clou.
Poema fet per a Itineràncies Poètiques

6 comentaris:

zel ha dit...

Jejeje, ja el vaig llegir allà, és bo, molt bo...

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies, Zel. Escolta, no puc entrar al teu blog; m'ix una finestra que m'ho impedeix.
Salut i Terra

vermelldelx ha dit...

En la meua parla serien totes unes /o/ doble ubèrtes magnífiques.
Ens hem de posar a fer noves rimades.
Esplèndid mestre!

Natàlia ha dit...

Hola!
La teva entrada té molt a veure amb la meva ultima entrada del blog ( on proposo una endevinalla), tens tots els papers de ser el guanyador del concurs d'endevinalles ..... ;-)
Molt bo!

Francesc Mompó ha dit...

Zel, moltes gràcies.
Joan-Carles, anem fent el que podem cadascú des de la seva esfera. Magisteri el teu quan ens regales els articles que ens regales.
Natàlia, doblement gràcies.

Albert B. i R. ha dit...

Gran, molt gran, tan el poema com la fotografia!