dijous, de juliol 15, 2010

JOGUINA VEÏNA

Foto presa de la xarxa
JOGUINA VEÏNA
No vull sou
per posar al bou
el ruc com a jou,
que amb el joc en tinc prou,
que no em mou
ni el gall ni l'ou,
que és la terra que em cou
en el dur i en el tou.
Tant si fa sol com si plou
dau-me un tassó de brou
que el poema ja es clou.
Poema fet per a Itineràncies Poètiques

6 comentaris:

zel ha dit...

Jejeje, ja el vaig llegir allà, és bo, molt bo...

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies, Zel. Escolta, no puc entrar al teu blog; m'ix una finestra que m'ho impedeix.
Salut i Terra

vermelldelx ha dit...

En la meua parla serien totes unes /o/ doble ubèrtes magnífiques.
Ens hem de posar a fer noves rimades.
Esplèndid mestre!

Nat ha dit...

Hola!
La teva entrada té molt a veure amb la meva ultima entrada del blog ( on proposo una endevinalla), tens tots els papers de ser el guanyador del concurs d'endevinalles ..... ;-)
Molt bo!

Francesc Mompó ha dit...

Zel, moltes gràcies.
Joan-Carles, anem fent el que podem cadascú des de la seva esfera. Magisteri el teu quan ens regales els articles que ens regales.
Natàlia, doblement gràcies.

Anònim ha dit...

Gran, molt gran, tan el poema com la fotografia!