dimecres, de juliol 14, 2010

169 JOC LITERARI DE J. TIBAU

ENTRE EL SÒL I EL SOMNI

Estava sol al parc. Assegut a l'ombra d'uns arbres que vaig veure plantar. Amb la cigarreta pengim-penjam dels llavis em vaig abaltir. Per un d'allò misteriós de la ment em vaig veure jugant al baló amb d'altres xiquets. A poc a poc anava despertant-me i vaig somriure per la vivesa del somni. Vaig saltar de la cadira i vaig acceptar la realitat que m'era més atractiva. El cos m'acompanyava. Me n'aniria amb ells. Ja no m'interessava la vida de vell.

8 comentaris:

Arlequí ha dit...

Molt bonic, Senyor Valls.

ricderiure ha dit...

molt bé!!! jove s'es d'esperit!!!
salut!!

Carme ha dit...

Molt bé, vessant energia, dóna gust de llegir-lo!

JO quan sigui vella vull ser com el teu personatge!

Helena Bonals ha dit...

M'agrada molt el títol.

Francesc Mompó ha dit...

Senyoreta Valls, moltes gràcies.
ric, s'aferrem a la vida permanentment.
Carme, i jo també. Si trobe el secret ja te'l passaré.
Helena, és quasi un vers per obrir un poema que marque l'instant entre el somni i la realitat.

Arlequí ha dit...

Gràcies a tu Senyor Valls per escriure coses tan boniques!

Elvira FR ha dit...

Què bo! una metamorfosi que més d'un i d'una voldríem

montse ha dit...

Felicitats, és un relat molt original.

<salut!