diumenge, de juliol 18, 2010

L'ESPILL


foto presa de la xarxa

L'ESPILL

Soroll de rovell en el vell rellotge, Ell;
portentosa explosió provocant el cant, Jo;
entre tots dos el miracle de l'etern miratge, el mirall.

Poema fet per a Itineràncies Poètiques

3 comentaris:

Arlequí ha dit...

Fantàstic poema, Franscesc! Quina manera de d'escriure el mirall i el pas el temps més bonica!

Helena Bonals ha dit...

Em recorda Dorian Gray. El mirall és el que es troba entre un i el seu reflex, que tot i que existeix no és pas real.

Carme ha dit...

És un bon miracle, a vegades ens hi reconeixem i a vegades no... i ell no menteix mai, o sí?