dissabte, de juliol 03, 2010

FERMAR ELS BATENTS


FERMAR ELS BATENTS


Abocat a la finestra
amarant-me de fantasmes i flors
mai no he pogut fermar els batents,
ni tan sols quan he clos les parpelles.
Poema fet per a Itineràncies Poètiques

3 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Encara que tenqui els ulls hi continua veient, fins i tot més encara. Hi ha persones que quan no fan res continuen fent alguna cosa, per paradoxal que sembli.

deomises ha dit...

La meva resposta: Demència transitòria


Ni tan sols quan he clos les parpelles,
He pogut lliurar-me als braços de la son,
Al repòs de la calma del ilenci, al llit,
Que s'engrandia a cada minut transcorregut.

Em refermo en els atzucacs de la inquietud,
Jous que s'arrapen al coll amb tot el despit
Que pugui imaginar, I crido. Ningú no respon.
Tampoc el batec buit del cor, fet d'estelles.

Vago, em remoc, lluito contra el més vil insomni,
Caic, intento aixecar-me, però el plom feixuc
De saber-me dèbil m'arrossega corrent avall.

Pesen els membres en un cos de sobte xaruc,
I els llavis resten closos no recordant com ni
Quan he dit el teu nom després de l'estrall.



d.

La Meva Perdició ha dit...

Inquietant. Bona conjunció. Una foto que atrapa.