Uendos, Greixets i Maremortes: FERMAR ELS BATENTS

dissabte, de juliol 03, 2010

Abocat a la finestra

amarant-me de fantasmes i flors

mai no he pogut fermar els batents,

ni tan sols quan he clos les parpelles.

Helena Bonals ha dit...: Encara que tenqui els ulls hi continua veient, fins i tot més encara. Hi ha persones que quan no fan res continuen fent alguna cosa, per paradoxal que sembli.; 4 de juliol del 2010, a les 10:28
deomises ha dit...: La meva resposta: Demència transitòria

Ni tan sols quan he clos les parpelles,
He pogut lliurar-me als braços de la son,
Al repòs de la calma del ilenci, al llit,
Que s'engrandia a cada minut transcorregut.

Em refermo en els atzucacs de la inquietud,
Jous que s'arrapen al coll amb tot el despit
Que pugui imaginar, I crido. Ningú no respon.
Tampoc el batec buit del cor, fet d'estelles.

Vago, em remoc, lluito contra el més vil insomni,
Caic, intento aixecar-me, però el plom feixuc
De saber-me dèbil m'arrossega corrent avall.

Pesen els membres en un cos de sobte xaruc,
I els llavis resten closos no recordant com ni
Quan he dit el teu nom després de l'estrall.

d.; 4 de juliol del 2010, a les 10:31
La Meva Perdició ha dit...: Inquietant. Bona conjunció. Una foto que atrapa.; 9 de juliol del 2010, a les 20:58