CA LES SENYORETES I EL ROMANÇ DE CILETA DE MIQUEL GIL

Aquest cap de setmana ha estat d’aquells en què les diverses activitats on t’has capficat et prenen i et costa –una vegada han passat– desprendre-te’n.
Tot començà divendres anant a dinar a cal Carles Pastor amb qui havíem quedat per veure com anava el disc que està component de poetes valencians actuals i que he tingut la sort de ser-ne un dels triats. A més a més hi faré alguna altra coseta; bé, d’això ja en parlarem més endavant. Solament dir que la cosa va avançant al seu ritme i fa molt bones vibracions. Al disc participarà també el pintor Jordi Albinyana (el mateix que ha fet els dissenys dels discs del Botifarra i del Miquel Gil; i que ja li’l féu a Carles Pastor en La noia del nord.
A mitjan vesprada, després de ben dinar, ens acostàrem al que ha estat la capital cultural del cap setmana: OTOS.

Allí estaven assajant el que a s’endemà seria l’esdeveniment estrella: l’enregistrament en directe d’un videoclip sobre El romanç de Cileta, un dels temes del darrer disc que està preparant Miquel Gil. Ens prenguérem una copa amb l’amic Toni Canet –director de cinema i qui dirigiria la criatura a s’endemà–, Antonio Hortelano –que faria de l’Estudiant en el videoclip del romanç–, amb l’amic i amfitrió de Ca les Senyoretes Joan Olivares i amb el Pintor Jordi Albinyana, entre d’altres.

Tot un goig l’estadeta del vespre, tot i que encara ens tocà ajudar a preparar l’escenari apartant testos.

Férem nit a cal Carles Pastor i dissabte començà un nou dia amb més afers. Primer uns temes personals i al migdia ens esperava un deliciós arròs de senyoret a ca Pau de l’Olleria guisat per l’especialista en arrossos Ximo Taleca, insuperable.

Café i xarrada amb dos dels músics de Pep Gimeno Botifarra que tenien actuació per la nit a Vilafranca, amb Jordi Albinyana, uns quants amics més. Després acudí Miquel Gil i ens n’anàrem tots al taller del pintor perquè un amic arreplegara un quadre que havia adquirit.
Després marxa cap a Otos. A les 21h hi havia una xerrada al Palau on Eugeni Reig (InfoMigjorn) i Jem Cabanes (Lingüista de Vilaweb) dissertaren sobre el llenguatge popular en el llenguatge culte. M’esperava més. Exposició correcta i debat estèril.

En acabant creuàrem el carrer i entràrem al privilegiat lloc de la Vall d’Albaida: Ca les Senyoretes. Unes 5 o 6 dotzenes d’assistents ens hi aplegàrem a sopar sota la mirada del Benicadell (molts amics, coneguts i saludats) i allà cap a les 12h 30 començava l’enregistrament en directe del videoclip.

Antonio Hortelano feia de l’Estudiant, la cantant Bikimel feia de Cileta, el ballet Teleraco d’Aielo de Malferit feia el cor –a la manera de les tragèdies gregues– que representava el parer de la mare de Cileta, el pintor i músic Jordi Albinyana amb dos figurants feien de grup musical d’acompanyament i, evidentment, Miquel Gil cantava. Cap a la fi havíem d’entrar un grup de la gent del públic a ritme de rumba per a tancar l’enregistrament. Tot un comboi ens tingué després d’un fum de repeticions a les ordres de Toni Canet fins vora les 5h de la matinada.

Tota una experiència esgotadoríssima. Crec que la tècnica es diu un pla seqüència, cosa que vol dir que s’ha d’enregistrar tot d’una. La més mínima coseta que fallara s’havia de repetir de nou.

Hem fet algun video aficionat, ja el posarem més endavant.Bé, un cap de setmana intensíssim.