dijous, d’octubre 21, 2010

LA ISETA: QUI NO SUMA SE N'IX.

Amb un cànter, una botija, un gerro, una gerra, un llibrell, o qualsevol altre atifell fet de fang cuit que tenim per casa –o que teníem a la casa pairal, perquè la turbulència funcional ha anat acabant amb molts d’aquests estris per fer-los renàixer de polietilè o de metall–, s’ha de tenir molta cura de no colpejar-lo perquè baden amb molta facilitat, i aleshores –un aleshores i gairebé socarrats– poden començar a perdre part del líquid que contenien. També es pot donar el cas que el recipient en qüestió estiga fet amb un fang poc compactat o mal cuit i tinguen la porositat suficient perquè les parets suen i, en conseqüència, vaja perdent a poc a poc part del contingut.

Si us ve de gust continuar llegint feu clic ací.

Cap comentari: