dissabte, d’octubre 16, 2010

LA DECISIÓ

L'has mantinguda un parell de dies sense llegir-la. Temies el que et diria. Són temps foscos els que senyoregen el segle. La palpaves i la tornaves a deixar sobre la taula que s'amaga darrere dels cortinatges. També l'esperit del vi t'han donat forces per sobreviure entre les tenebres que t'han embolcallat. La sageta amb què et ferí el fill d'Afrodita estava enverinada. Mai no havia estat enamorat de tu. Ara t'ho deia clar i et demanava perdó. I ara, per fi, et casava tot: les moltes atencions que havia tingut amb tu, i les poques carones que t'hi havia dedicat; de roses i poemes, te n'havia regalat molts, però poques vegades li havies notat que l'entrecuix li abandonava el saber estar. Ara t'ho deia clar en l'epístola: Tinc una atracció pecaminosa pels angelets. He d'ingressar en un convent. Perdona'm.
Llàstima que el pintor només agafara aquest moment en què sembla que estiga compungida. El dia m'atreia moltíssim i aquelles lletres no em feren mal. Només m'ajudaren a aclarir-me. aquesta nit, quan vinguen els parents per sopar a casa, tornaré a fer-me l'esmunyedissa amb el meu cosí i de bell nou visitarem el paller. La vida no acaba amb el segle; tampoc en un tros de paper.


Relat per a la crida de: Relats conjunts

17 comentaris:

Carme ha dit...

Molt bo, molt bo... la vida no s'acaba amb ningú i menys amb algú que t'enganya.

Una sortida que m'ha agradat especialment. Sorprenent i feliç. I és que no puc evitar-ho, m'agraden els finals feliços. :)

lolita lagarto ha dit...

Preciós! m'ha encantat! la vida no s'acaba amb un tros de paper..

..i poder fer el que vulgui amb el cosinet.. haw haw

montse ha dit...

M'ha agradat. la vida dóna sorpreses, cal estar sempre a l'aguait.

Salut!!!

Anna ha dit...

M'agrada molt! Per fi s'ho passa bé aquesta noia!! Molt bo, et felicito.

Elvira FR ha dit...

Molt bon relat que condensa un munt d'emocions !

Francesc Mompó ha dit...

Carme, lolita, montse, Anna, Elvira, la vida no s'ha d'acabar amb un tros de paper ni amb un sistema de valors. I les sorpreses sempre donen vida; i si acaben feliçment, millor.
Gràcies per passar per casa.
Salut i Terra

XeXu ha dit...

Caram, un relat sorprenen! Has sabut treure molt suc a aquesta imatge!

novesflors ha dit...

Valenta, ella! Sí senyor.

Vicicle ha dit...

Això és tindre les coses clares. Una dona valenta. Molt bo. Salut i l'enhorabona.

kweilan ha dit...

Molt bo. M'ha encantat el final.

Francesc Mompó ha dit...

Xexu, moltes gràcies.
novesflors, ella anava fent.
Vicicle, ho tenia molt clar.
Kweilan, moltes gràcies.
Salut i Terra

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Genial, redó! M'ha agradat molt, Francesc.

"La vida no s'acaba amb un tros de paper", m'encanta perquè és cert i perquè, encara que les explicacions de vegades puguen fer mal, a la llarga lleven molts mals de cap :)

Francesc Mompó ha dit...

Xica, ets molt amable.

McAbeu ha dit...

Gairebé tots els comentaris destaquen el mateix però és que a mi també m'ha semblat genial la frase: "la vida no s'acaba en un tros de paper". I tant que no, me n'alegro que la protagonista ho tingui ben clar. :-)
Un bon relat i, com sempre, molt ben escrit!

barbollaire ha dit...

La vida no s'acaba en un tros de paper, ni en un petó no rebut, ni en la carícia no feta o deixada fer...

La vida ens l'acabem nosaltres mateixos...

Molt, molt bo!

Rita ha dit...

Molt bon relat, m'ha agradat! :-)

Alyebard ha dit...

M'ha agradat, sempre endavant!