dimecres, de juny 08, 2011

CARME ROSANAS DIBUIXA EL RAÏM DE PASTOR


COM RAÏM DE PASTOR

Com un crit del temps perdut
o com un lament d'infantesa
ets fidel a tu mateix:
només l'aixopluc d'unes teules velles
i les infinites ganes d'existir.

1 comentari:

Carme ha dit...

Gràcies per tornar a editar el poema.

M'agradaria dir que aquest dibuix va ser un moment tranquil i pausat, mirant de reproduir els detalls i les taques de les teules. Crec que la placidesa del moment es nota en aquest dibuix. No sempre aconsegueixo fer les coses amb calma i el temps necessari