Treballe en un centre educatiu i aquest matí han vingut a passar-nos una enquesta de riscos i prevencions laborals a tots els professors. Quan m'han lliurat el document he vist que només estava en castellà i s'ha produït el següent diàleg (diàleg?):
-No la tens en valencià? (Jo)
-No, es que como vienen de Madrid estan en español (La xica que venia de l'empresa que la passava)
-Doncs, no te l'òmplic. (Jo)
-Sólo tienes que poner una cruz donde corresponda, ya te he dicho que viene de Madrid, no me seas radical.
-Vols dir que si vinguera de Rússia estaria en rus?
-No hay que ser tan radical. Pon lo que quieras.
-Dóna-me-la.
L'agafe, evidentment no conteste a cap ítem i escric davall que no l'òmplic perquè no està en la meva llengua.
Serà deveres que sóc un radical per demanar una cosa que diu la llei? Jo pensava que era normal. M'ho hauré de plantejar i, potser, m'interesse ser-ho.
Ps. I que sempre hàgem d'estar amb la mateixa cançoneta. Ja té collons la cosa, ja.
INDEPENDÈNCIA JA.
Salut i Terra
.bmp)
.JPG)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
8 comentaris:
En la seva llengua t'ho diré per si algú ho llegeix: Olè!
Molt ben fet, si ets radical, jo me'n declaro també, ja està bé de tanta marginació i tant menysteniment, home, a veure si aprenen que no parlem per parlar.
La veritat és que jo em considero radical en poques coses, sempre tinc tendència a mirar per aquí i per allà, pros i contres i raons i raons... però en això de la llengua i el nostre País sí que me'n considero.
No vull escoltar cap més raó dels que ens menyspreen i ens maltracten. Radical, en defensa pròpia.
T'aplaudeixo el gest "radical" que hauria de ser normal del tot.
Radical: que va a l'arrel dels problemes. I, evidentment, els nostres són força clars. Jo també sóc radical i també l'hagués tornat sense omplir pel mateix motiu. Si cedim en els drets, en qualsevol, ja ho hem perdut tot. Felicitats.
Qui és radical, el que no vol contestar si no està en la seua llengaus, tot i ser legal, o el que ho presenta en una altra llengua obviant les altres?
Xexu, Carme, Clidice, Carles Tomàs, açò d'avui no és més que una de les infinites anècdotes amb què ens desdejunem els valencians permanentment. És una catequesi contínua haver d'explicar-los que volem viure en la nostra cultura a casa i que ens deixen de mandàfules i paranys per a imbècils. No sóc bilingue, com a molt sóc políglota. Si no els agrada la llengua dels meus pares que ens deixen i a sa casa que facen el vulguen.
Salut i Terra
Jo també sóc RADICAL!!! Te'n podria explicar moltes de situacions similars a la que tu dius, però no vull fer-me pesat...
Des del far amb barretina.
onatge
Això no és ser radical, això és ser coherent.
Cada dia, sigui per un paper, sigui per una conversa, telefònica o no, ens volen obligar a claudicar Cansa, cansa molt, haver de dir jo no sóc irrespectuós, jo compleixo la llei i parlo amb la meva llengua. Aquest és un club de gent anònima que no volem renunciar als nostres dret. Felicitats.
Onatge, Quadern, en som molts més dels que ells pensen i voldrien.
Salut i Terra
Publica un comentari a l'entrada