diumenge, de juny 28, 2009

RESTAURANT: L'ENTISCAR (CHULILLA)

Perdut en la Serrania del Túria, en el terme de Chulilla, hi ha un restaurant magnífic i curiós a la vegada: L’Entiscar.
És curiós perquè realment has d’anar a posta al lloc per a poder trobar-lo; perquè no admeten més de quinze clients (d’ací ve part del nom L’Entiscar Quinze) quan tenen un aforament per una trentena; perquè solament serveixen tres àpats setmanals, els dos de dissabte i el de diumenge a migdia. És magnífic perquè enmig dels bancals se t’apareix de sobte una cuina de concepte encisadora. Ernesto, un cuiner de les muntanyes càntabres trasplantat a la Serrania valenciana, té el desvergonyiment d’agredir la quietud de les menges més tradicionals i fer-les maridar amb pretendents no esperats o fer-les evolucionar cap a on Darwin no ho havia previst. Un menú excel·lent de degustació (únic) de cinc primers i de cinc segons amb les seves corresponents postres per menjador. No repetiré el que portava cada degustació perquè era tot un conte romàntic i no ho vaig gravar a la memòria (de l’estil d’ànec no estressat de Valladolid amb làmines de café emulgent...) llàstima. Li ho vaig demanar, però em digué que no ho tenia escrit perquè era massa llarg (personatge especial aquest artista dels sabors). Bé, si més no us posaré l’element principal de cada plat amb l’advertència que el resultat final era tota una bacanal de sabors que transgredien tot allò que pogueres esperar amb un resultat magnífic. Pel que fa als cinc primers: clotxina, Vieira, Aladroc, Salmó amb formatge i Foie amb fumats. Pel que fa als segons: Pit d’ànec, olla de carn, Abadejo, Tonyina roja del mediterrani i rellomello de vedella. Les postres foren una barreja elaborada de formatges (massa fort per a l’època). Tot això amb el corresponent canvi de coberts i de vaixella per a cada ocasió. Cal no oblidar tampoc el tassonet amb oli d’oliva per a trencar el paladar i que no es barregen els sabors d’un plat a un altre. Un oli que quan te’l posaves a la boca semblava que se’t dibuixara la màgia de totes les oliveres de la Serrania i pensares en els uendos.
Nosaltres ho regàrem amb un Rueda afruitat. Preu? De 40 a 50 euros per persona. La relació qualitat preu és magnífica. Salvant les distàncies, L’Entiscar és el Bulli de la Serrania. No us el perdeu, paga la pena.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hombre pues muchas gracias por la crónica....con la verguenza que me dan a mi estas cosa. Me alegro que disfrutarais......


SALUT¡¡¡¡¡

Anònim ha dit...

Fantàstic! Hi vaig estar per les Pasqües, un día gris amb possibilitat de pluja. Em sorprené la seva ubicació, el seu aspecte exterior senzill, la seva sobrietat, calidessa i equilibri interior. En poc de temps omplí el seu aforament i els menjars...exquisits!
Una bona troballa.

Anònim ha dit...

He estado en agosto-2009 .Invité a comer a mi familia , siguiendo los comentarios que leí en internet, y triunfé . Además ,antes de comer nos acercamos a Chulilla y nos tomamos una cerveza en el Balneario . Por la tarde nos acercamos a un embalse y nos bañamos .Fue un día precioso por el entorno y la comida .El restaurante precioso y no se permitía fumar ,la música muy baja con lo cual nada te molestaba . La gente que había , muy discreta ,sin voces .Un ambiente relajado ,difrutamos mucho, sobre todo yo por ver que a gusto estaba mi familia ( querían que volviese a cumplir años el domingo).Me negué ,claro